Model general de circulació

La medició de la temperatura per satèlit

Des de 1979, Microwave Sounding Units (MSUs) sobre els satèlits de la òrbita polar de NOAA han medit l'intensitat de la radiació de microones de l'oxigen atmosfèric. L'intensitat és proporcional a la temperatura de les extenses capes verticals de l'atmòsfera, com s'ha demostrat per mig de la teoria i comparacions directes en temperatures atmosfèriques i els perfils de les radiosondas. La radiació es medix a diferents freqüències; estes bandes de freqüències distintes mostren una banda de càrrega distinta de l'atmòsfera. El canal 2 representa àmpliament la troposfera.

Les medicions han segut realisades a partir de les senyes rebudes de nou MSUs diferents, cada u en les seues peculiaritats (per eixemple,, temps de vol d'una nau espacial relatiu al temps solar local) que deuen ser calculats i eliminats perque poden tindre impactes substancials en la tendència resultant.

El procés de medició d'una temperatura per mig del registre de la radiació és difícil. La medició més coneguda, de Roy Spencer i John Christy en la Universitat d'Alabama en Huntsville (UAH), està actualment en la versió 5.1, que incorpora correccions per a rutes orbitales i atres factors. La medició és resultat d'una successió de diferents satèlits, i els problemes en la intercalibración entre els satèlits són importants, especialment el NOAA-9.

Durant un cert temps la principal conclusió extreta a partir de les senyes basades en els satèlits de UAH és que semblaven contradir les prediccions IPCC de les Nacions Unides sobre el calfament global. En abril de 2002, per eixemple, la seua tendència basada en els satèlits de medició de temperatura era de sol 0,04 °C/década, comparada en els 0,17 +/- 0,06 °C/década de les mides superficials; no obstant, en els anys següents la tendència de UAH s'ha doblat, quedant més d'acort en atres tendències.