Anar al contingut

Model de reflexió de Phong

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Archiu:Blinn Vectors.svg
Vectores per al càlcul del sombreado Phong i Blinn-Phong

En gràfics 3D per ordenador, el model de reflexió de Phong és un model d'allumenament i sombreado que assigna lluentor als punts d'una superfície modelada. Va ser desenrollat per Bui Tuong Phong en la seua tesis de doctorat de l'Universitat d'Utah, titulada "Illumination for Computer Generated Pictures" (Allumenament per a gràfics generats per ordenador) en 1973, al mateix temps que va desenrollar un método d'interpolació per a calcular la lluentor assignada a cada píxel en un model de superfície. Esta tècnica d'interpolació rep el nom de sombreado de Phong, inclús quan s'usa en un model d'allumenament distint del de Phong.

Descripció

[editar | editar còdic]

La reflexió de Phong és un model empíric d'allumenament local. Descriu la forma en que una superfície reflectix la llum com una combinació de la reflexió difusa de les superfícies rugosas en la reflexió especular de les superfícies lluentes. Es basa en l'observació informal de Phong de que les superfícies lluentes tenen menuts reflexos especulares intensos, mentres que les superfícies opaques tenen grans reflexos que cauen de forma més gradual. El model també inclou un terme ambiental per a donar conte de la chicoteta cantitat de llum que es dispersa en tota l'escena.

Archiu:Phong components version 4.png
Ilustració visual de l'equació de Phong: ací la llum és blanca, els colors ambientals i difusos són blaus, i el color especular és blanc, reflectint una chicoteta part de la llum que colpeja la superfície, pero solament en resaltats molt estrets. L'intensitat del component difuso varia en la direcció de la superfície, i el component ambiental és uniforme (independent de la direcció)

Fòrmula

[editar | editar còdic]

El model clàssic de Phong descriu la reflexió d'una superfície allumenada per una font de llum puntual com Lo=kaIa+kdIl(nl)+ksIl(nv)n [1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Baker, M., Hearn, D. i Carithers, W. (2013). Computer Graphics with OpenGL. Pearson Education Limited.


Referències

[editar | editar còdic]