Anar al contingut

Model d'equacions simultànees

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Model d'equacions simultànees és un model estadístic que ve dau per un conjunt d'equacions llineals. A sovint s'utilisen en econometria per a trobar valors dels paràmetros que es troben correlacionados i que succeïxen paralelament, per eixemple, en les estimacions de l'oferta

Forma estructural i reduïda

[editar | editar còdic]

Supongam que hi ha m equacions de regressió de la forma:

yit=yi,tγi+xitβi+uit,i=1,,m,

a on i és en número de l'equació, i t = 1, …, T és l'índex de l'observació. En estes equacions xit és el ki×1 vector de variables exógenas, iit la variable depenent, i−i,t és el ni×1 vector de totes les demés variables endógenas que entren en l'equació ith del costat dret, i oit són els térmens d'error. La notació “−i” indica que el vector i−i,t pot contindre qualsevol dels i’s llevat el iit ((lloc que ya està presente en el costat esquerre). Els coeficients de regressió βi i γi són de dimensions ki×1 i ni×1 respectivament. Verticalment apilant les T observacions corresponents a l'equació ith, podem escriure cada equació en forma vectorial com:

yi=Yiγi+Xiβi+ui,i=1,,m,

a on ii i oi són 1 vectores, Xi és una T×ki matriu de regresores exógenos, i I−i és una T×ni matriu de regresores endogeneos del costat dret de l'equació ith.Finalment, es pot moure totes les variables endógenas a l'esquerra i escriure les equacions m conjuntament en forma vectorial com:

YΓ=XB+U.

Esta representació es coneix com la forma estructural. En esta equació I = [i1 i2im] és la T×m matriu de variables independents. Cada una de les matrius de I−i és de fet una submatriz ni columnes d'esta Y. La matriu m×m Γ, que descriu la relació entre les variables depenents, té una estructura complicada. Té uns en la diagonal, i tots els atres elements de cada columna i són o be els components del vector de −γi o zeros, depenent de que es varen incloure columnes de I en la matriu I−i. La T×k matriu X ccontiene tots els regresores exógenos de totes les equacions, pero sense repeticions (és dir, la matriu X deu ser de ranc complet). Aixina, cada Xi és una kisubmatriz X. La matriu Β té un tamany k×m, i cada una de les seues columnes consta dels components dels vectores de βi i zeros, depenent de quin dels regresores de X varen ser inclosos o exclosos de Xi. Finalment, O = [o1 o2om] és una T×m matriu dels térmens d'error.

Postmultiplicando l'equació estructural per Γ -1, el sistema es pot escriure en la forma reduïda com

Y=XBΓ1+UΓ1=XΠ+V.

Este ya és un simple model llineal general, i es pot estimar, per eixemple, per mínims quadrats ordinaris. Per desgràcia, la tasca de descompondre la matriu estimada Π^ en els factors individuals i Β Γ −1 és prou complicat, i per lo tant la forma reduïda és més adequada per a la predicció, pero no per a l'inferència.

En primer lloc, el ranc de la matriu X de regresores exógenos deu ser igual a k, tant en mostres finitas i en el llímit com T → ∞ (significa açò més alvance requisit de que en el llímit de l'expressió 1TXX deu convergir a un no degenerada k × k matriu). Matriu Γ també se supon que és no degenerada.

En segon lloc, els térmens d'error s'assumixen com a série independent i idénticamente distribuïdes . És dir, si la t ª fila de la matriu T es denota per o (t), llavors la seqüència de vectores {o (t)} deu ser iid, en mija zero i alguns matriu d'covarianza Σ (que és desconegut). En particular, açò implica que I [O] = 0, i I [O'o] = T Σ.


Per últim, les condicions d'identificació requerix que el número d'incògnites en este sistema d'equacions no deu excedir el número d'equacions. Més específicament, la condició de l'orde requerix que per a cada equació k i n + i ≤ k, que pot expressar-se com "el número de variables exógenas excloses és major o igual que el número de variables endógenas inclosos". La condició ranc de identificabilidad és que el ranc (i Π 0) = n i, a on i Π és 0 a (k - k i) i × n matriu que s'obté de Π tachant eixes columnes que corresponen a les variables endógenas exclosos , i aquelles files que corresponen a les variables exógenas inclosos.

Estimació

[editar | editar còdic]

Mínims quadrats en dos etapes (MC2E)

[editar | editar còdic]

El més simple i el més comú[1] és el método d'estimació per al model d'equacions simultànees cridat método de mínims quadrats en dos etapes, desenrollat de forma independent per Theil (1953) i Basmann (1957). És una tècnica d'equació per equació, a on els regresores endógenos en el costat dret de cada equació s'estan equipats en la regresores X de totes les atres equacions. El método es diu "en dos etapes", ya que porta a terme l'estimació en dos etapes:[2]

Pas 1: regressió d'I sobre I−i i obtindre els valors prevists Y^i Pas 2: Estimació γi, βi pel de mínims quadrats ordinaris de regressió de ii sobre Y^i i Xi.

Si l'equació i ª en el model s'escriu com :

yi=(YiXi)(γiβi)+uiZiδi+ui,

a on Zi és una matriu de (ni + ki) d'abdós regresores, endógenos i exógenos, en la ith equació, i δi és un vector (ni + ki) unidimensional de coeficients de regressió, llavors l'estimador MC2E de δi estarà donat per[2]

δ^i=(Z^'iZ^i)1Z^'iyi=(Z'iPZi)1Z'iPyi,

a on P = X (X ′X)−1X ′ és la matriu de proyecció sobre l'espai llineal travessat pels regresores exógenos X.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia Adicional

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]