Model Rescorla-Wagner

El model de Rescorla-Wagner ("R-W") és un model de condicionamiento clàssic, en el que l'aprenentage es conceptualiza en térmens d'associacions entre estímuls condicionats (CS per les seues sigles en anglés) i incondicionados (US per les seues sigles en anglés). Una forta associació CS-US significa que les senyals CS prediuen el US. Es podria dir que abans del condicionamiento, el subjecte se sorprén per el US, pero despuix del condicionamiento, el subjecte ya no se sorprén, perque el CS prediu l'arribada de el US. El model dividix els processos de condicionamiento en ensajos discrets, durant els quals els estímuls poden estar presents o absents. La força de predicció de el EE en un ensaig pot representar-se com la suma de les forces associatives de tots els EC presents durant l'ensaig. Esta característica del model va supondre un gran alvanç sobre els models anteriors i va permetre una explicació directa d'importants fenomens experimentals, sobretot l'efecte de bloqueig. Els fallos del model han donat lloc a modificacions, models alternatius i molts descobriments adicionals. En els últims anys, el model ha tingut certa repercussió en la ciència neuronal, ya que alguns estudis han sugerit que l'activitat fásica de les neurones dopaminérgicas en les proyeccions DA mesostriatales del mesencèfal codifica el tipo d'error de predicció detallat en el model.

El model Rescorla-Wagner va ser creat pels sicòlecs de Yale Robert A. Rescorla i Allan R. Wagner en 1972.

Supòsits bàsics del model

1. El canvi en l'associació entre un CS i un US que es produïx quan abdós s'emparellen depén de la força en la que es prediu el US en eixe ensaig, és dir, informalment, de lo "sorprés" que estiga l'organisme per el US. La magnitut d'esta "sorpresa" depén de la suma de la força associativa de totes les claus presents en eixe ensaig. En canvi, els models anteriors derivaven el canvi en la força associativa únicament del valor actual de el CS.
2. La força associativa d'un CS es representa per mig d'un únic número. L'associació és excitatoria si el número és positiu i inhibitòria si és negatiu.
3. La força associativa d'un estímul s'expressa directament per la conducta que provoca/inhibix.
4. La saliencia d'un CS (alfa en l'equació) i la força de el US (beta) són constants i no canvien durant l'entrenament.
5. Només la força associativa actual d'un indici determina el seu efecte sobre el comportament i la cantitat d'aprenentage que favorix. No importa cóm s'haja aplegat a eixe valor de força, ya siga per simple condicionamiento, reacondicionamiento o d'un atre modo.

Els dos primers supòsits són nous en el model Rescorla-Wagner. Els tres últims supòsits estaven presents en models anteriors i són menys crucials per a les noves prediccions del model R-W.

Equació

$\Delta V_X^{n+1}={\alpha }_X\beta (\lambda -V_{\mathrm{t}\mathrm{o}\mathrm{t}})$

i

$V_X^{n+1}=V_X^n+\Delta V_X^{n+1}$

A on:

• $\Delta V_X$ és el canvi en l'intensitat, en un únic ensaig, de l'associació entre el CS etiquetage "X" i el US
• $\alpha$ és la saliencia de X (delimitada per 0 i 1)
• $\beta$ és el paràmetro de taxa de US (delimitat per 0 i 1), a voltes denominat valor d'associació
• $\lambda$ és el màxim condicionamiento possible per a US
• $V_X$ és la força associativa actual de

X * $V_{\mathrm{t}\mathrm{o}\mathrm{t}}$ és la força associativa total de tots els estímuls presents, és dir, X més qualsevol un atre

Referències

• Rescorla, R.A. & Wagner, A.R. (1972) A theory of Pavlovian conditioning: Variations in the effectiveness of reinforcement and nonreinforcement, Classical Conditioning II, A.H. Black & W.F. Prokasy, Eds., pp. 64–99. Appleton-Century-Crofts