Missing Maps
Missing Maps («mapes que falten») és un proyecte humanitari que es dedica a crear mapes detallats de les parts del món que són vulnerables a desastres naturals, conflictes armats i malalties epidémicas.[1] Va ser fundada en novembre de 2014 per la Creu Roja Americana, Creu Roja Britànica, Equip Humanitari OpenStreetMap i Meges Sense Fronteres i ha produït mapes de ciutats i localitats importants en països com Sudan del Sur, República Democràtica del Congo i República Centroafricana.[2]
Antecedents
[editar | editar còdic]El proyecte Missing Maps va sorgir de l'enteniment —per part de la Creu Roja Americana, Creu Roja Britànica, Meges Sense Fronteres i l'equip humanitari de OpenStreetMap— de que els mapes poden tindre un rol crucial en el suministrament d'ajuda humanitària.[3] En les guerres civils, per eixemple, els mapes poden ajudar a les organisacions humanitàries a seguir el moviment de les poblacions desplaçades pel conflicte i determinar la millor forma de portar a terme la distribució d'aliments i d'artículs no alimentaris.[1] O be, en el cas de brots de malalties contagioses, els servicis d'emergència poden utilisar els mapes per a identificar la font del brot i determinar els métodos de control d'infecció més eficaces.[4] A finals de 2014, Baraka en la República Democràtica del Congo es va convertir en un dels proyectes pilot.[5]
El proyecte planteja realisar, de forma anticipada, la cartografia de les zones vulnerables del món i crear mapes molt detallats que estiguen llests per a ser utilisats per les organisacions que són els primers en respondre en el cas d'un desastre, un conflicte o una malaltia epidémica.[6] Es recolza en una àmplia comunitat de voluntaris disposts a mapear estes àrees per mig de la cartografia a distància en llínea en la fase inicial. Una volta que estos mapes digitals estiguen validats per cartógrafos experts, són enviats als equips de camp per a la seua revisió i actualisació.[7]
Objectius
[editar | editar còdic]L'objectiu principal del proyecte és la creació de mapes dels llocs més vulnerables en els països en vies de desenroll, en el propòsit de que siguen accessibles per a les organisacions no governamentals internacionals i locals, aixina com individus, que poden utilisar els mapes i les seues senyes per a millor respondre a les crisis que afecten a estes zones.[8] En la finalitat de conseguir este objectiu, es recolza a OpenStreetMap, i especialment l'Equip Humanitari de OpenStreetMap (HOT per les seues sigla en anglés), a desenrollar tecnologies, habilitats, fluix de treball i comunitats de respal.
Ètica
[editar | editar còdic]Les característiques ètica del proyecte inclouen les següents:
- Transparència: L'us de OpenStreetMap assegura que totes les senyes reunides baix la bandera del proyecte seran lliures, oberts i disponibles per a us baix la llicència lliure i oberta de OpenStreetMap.[9]
- Colaboració: Tota la cartografia local i la recolecció de senyes locals es portarà a terme en colaboració en la població local i sempre de manera respectuosa.[10]
- Sostenibilitat: Quan es porta a terme el mapage d'una ciutat, és necessari que es pose en marcha un pla per a garantisar que l'accés a la tecnologia i la formació de les persones que viuen en eixa comunitat seguiran sent disponibles per a actualisacions i revisions posteriors. Els proyectes Missing Maps emfatisen la construcció de capacitats locals i accés local; s'esforça a evitar una recopilació de senyes ràpida sense una participació significativa de la població local.[11]
- Involucramiento: Els membres del proyecte Missing Maps contribuïxen activament als objectius del proyecte, el repositori de OpenStreetMap i comunitats beneficiàries, tant locals com a internacionals.[12]
- Participació: Les activitats de Missing Mapes varen ser dissenyats per a ser accessibles i oberts a la participació de totes les persones individuals que volen contribuir als objectius del proyecte.[13]
Procés de cartografia
[editar | editar còdic]El mapage és impulsat en gran mida per la demanda des del terreny.[14] Les organisacions humanitàries identifiquen àrees vulnerables; a continuació, l'Equip Humanitari de OpenStreetMap (HOT) les inclou com a tasques en el gestor de tasques per al mapage remot. Una volta que un àrea haja segut cartografiada i validada, els mapes són enviats al personal de camp que treballen en la població local per a viajar en les zones assignades i afegir els noms dels carrers i els edificis claus i comprovar si hi ha errors.[15] Despuix de finalisar esta fase, els mapes són considerats llests per a us i llocs a disposició en llínea de forma gratuïta.
Identificació d'àrees vulnerables
[editar | editar còdic]Com la catografía es porta a terme de manera anticipada, el primer pas consistix en gran part en un diàlec entre el personal de camp de Meges Sense Fronteres, la Creu Roja Britànica i la Creu Roja Americana per a identificar àrees vulnerables claus.[1] El personal de camp entén els desafius de l'implementació de proyectes en el terreny i es dediquen freqüentment a la prestació d'assistència humanitària de primera llínea. A voltes, estos desafius involucren conéixer l'ubicació de chiquets desnutridos o la direcció de la disseminació d'una malaltia epidémica.[8] Quan les oficines centrals són notificats d'estos desafius, el proyecte Missing Maps posa en marcha una tasca de mapage remot en llínea.[16]
Mapage remot
[editar | editar còdic]Una volta que la tasca està en llínea en el gestor de tasques de HOT, les tres organisacions humanitàries i HOT alerten els seus seguidors a través de les rets socials, el correu electrònic i comunitats de respal sobre la tasca de mapage.[17] Els voluntaris utilisen l'administrador de tasques per a traçar edificis, carrers, pantans, rius, i tots els demés punts d'interés sobre imàgens de satèlit.[4] A continuació els validadores voluntaris revisen el mapa creat i determinen si està llest per al mapage en el terreny.[18]
Mapage en el terreny
[editar | editar còdic]En acabant de que els mapes hagen segut declarats llest per al mapage en el terreny, els voluntaris de camp s'encarreguen d'imprimir-los.[19] Ells treballen en colaboració en membres de la població local per a arreplegar senyes locals, com els noms de les carreteres i carrers, els assentaments, el paisage natural, i l'ubicació exacta de la població que es pretén ajudar. Despuix d'afegir estes senyes en el mapa en llínea, este està llest per a us.
Per a les organisacions humanitàries, els mapes detallats, validats en el terreny pels propis veïns, constituïxen una ferramenta important que permet planificar les activitats de reducció de riscs i les d'atenció de desastres.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Missing Maps Project: Volunteers Map the Way to Disaster Response». Archivat des d'el original, el 7 de setembre de 2015. Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ «Missing Maps: Filling in the Blanks». Archivat des d'el original, el 7 de setembre de 2015. Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 Dunne, Carey. «Hundreds of uncharted cities will get maps thanks to crowdsourcing». Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ 4,0 4,1 «Missing Maps: nothing less than a human genome project for cities». Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ Michael, Chris (6 de novembre de 2014). Missing Maps: what is Baraka ... and how ca you help map it?, The Guardian. Recuperate le 26 de novembre de 2015.
- ↑ «Missing maps and ebola». Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ «Call of the crowd: how people power is reshaping aid». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ 8,0 8,1 «Missing Maps». Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ «Ethics».
- ↑ «Using tech to chart the 'unmapped world'».
- ↑ «ICS volunteers help launch Missing Maps pilot». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ «Missing Maps: Where Google doesn't go». Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2016. Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ «Missing Maps». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ «The Missing Maps project is mapping developing cities to curb the spread of ebola». Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ «Missing Maps: Putting the World's Vulnerable People on the Map». Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2015. Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ Meyerfeld, Bruno. «L’Afrique, unix "terre inconnue" pour Google Maps». Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ «How 'Crisis Mapping' Is Shaping Disaster Relief in Nepal». Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ «Is it a building? Is it a roc? Using technology to chart the 'unmapped world'». Archivat des d'el original, el 6 d'agost de 2015. Consultat el 5 d'agost de 2015.
- ↑ «The Missing Maps Project wants to map the world suing a global network of volunteers». Consultat el 5 d'agost de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Missing Maps» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.