Miraculina
Plantilla:Ficha de proteïna La miraculina no és un edulcorante natural. Es tracta d'una glucoproteína extreta del frut de la sapotácea Synsepalum dulcificum.[1] La baya d'esta planta conté polifenols actius. Miraculina deriva de "miracle fruit" un dels noms comuns de Synsepalum dulcificum. La miraculina en sí mateixa no és dolça, si be, despuix de la seua exposició a les papiles gustativas, els sabors àcits es perceben com a dolços. Funciona enllaçant-se als receptors gustativos de la llengua. Encara que fa semblar dolços els aliments àcits no millora el gust dels que són amarcs.[2] La substància activa va ser aïllada pel professor japonés Kenzo Kurihara en 1968.[3]
Elaboració en laboratori
La miraculina és una proteïna fàcilment soluble i relativament estable a la calor. S'ha intentat produir en laboratori en la tecnologia recombinant modificant genèticament la bactèria Escherichia coli,[4] pero en poc èxit.
Referències
- ↑ Theerasilp S, Kurihara I(agost de 1988).«Complete purification and characterization of the taste-modifying protein, miraculin, from miracle fruit».J. Biol. Chem..263(23): 11536–9.Consultat el 28 de maig de 2017.
- ↑ Aaron Rowe(7 de decembre de 2006).«Super Lettuce Turns Sour Sweet».Wired.
- ↑ Kurihara K, Beidler LM(setembre de 1968).«Taste-modifying protein from miracle fruit».Science.161(3847): 1241–3.doi:10.1126/science.161.3847.1241.
- ↑ Matsuyama T, Satoh M, Nakata R, Aoyama T, Inoue H(abril de 2009).«Functional expression of miraculin, a taste-modifying protein in Escherichia coli».J. Biochem..145(4): 445–50.doi:10.1093/jb/mvn184.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Miraculina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.