Mineria en El Salvador
La mineria en El Salvador per a extraure or i atres minerals en el territori de dit país, es remonta a abans de l'independència, pero ho canvis en la política a finals de el XX i inicis de el XXI varen dur a que es reduïra i finalment es prohibira fins a tornar a ser llegalisada en 2024.[1]
Per a inicis de el XX, la mineria en El Salvador va aplegar a alcançar fama en Europa, principalment pels rics depòsits en que conta el país d'or, argent, hulla, estany, i plom; una sola mina —la del Divisadero— va aplegar a amprar a 5,000, per eixemple, i segons Simeón Muquerza i Sáenz, la riquea minera seria tant o més rica que l'obtinguda a partir de l'agricultura, i per a explotar-la solament faria falta capital i personal tècnic.[2]Segons el president del Salvador en 2024, Nayib Bukele, en el 4% de l'àrea en potencial d'explotació s'han identificat reserves de 50 millons d'onces d'or.[3]
L'indústria minera nacional va colapsar durant la Guerra Civil Salvadorenya (1979-1992). Despuix de la guerra, el govern va propondre 33 zones mineres designades i va otorgar llicències d'exploració a empreses nortamericanes, australianes i canadenques. "Líders comunitaris" varen bloquejar en èxit l'exploració en Chalatenango en 2005.
L'empresa canadenca Pacific Rim Mining Corporation va obtindre un permís per a explorar la mina d'or El Dorat en 2002, pero se li va negar la llicència per a explotar en 2008, per l'oposició política i, sobretot, ciutadana.
La mineria de metals metàliques en totes les seues formes (artesanal o industrial, subterrànea o a cel obert) va ser prohibida en 2017,[4][1][5][6]encara que la creació d'un regulador miner en 2021 va donar pas a especulacions que apuntaven a l'alçament de la prohibició. Va ser fins a decembre del 2024 que el president del Salvador Nayib Bukele va enviar a l'Assamblea Llegislativa una nova Llei de la Mineria Metàlica que va derogar la prohibició i en la que la mineria a recuperat el seu estatus de llegalitat.
Història
[editar | editar còdic]S'ha practicat la mineria artesanal en el país des d'abans de l'independència de 1821.[7]
A principis de el XX, la mina d'or de Butters —que generava 5,000 ocupacions—[7]era la més productiva, tant aixina, que la seua fama s'estenia a Europa.[8]Atres mines d'or s'ubicaven en Chalatenango, Santa Ana, Loma Llarga, Divisadero, Flamenc, etc.[9]Sobre argent, Sant Miguel era el major generador d'esta riquea.[10]
S'havia trobat extraordinaris depòsits de ferro en Metapán, a on la concentració era del 80%, i per això de calitat superior als ferro viscaïns que alimentaven la gran indústria metalúrgica espanyola, el mineral de la qual a penes alcançava el 56%. Es buscava completar el ferrocarril al port de l'Unió per a poder desenrollar l'indústria.[11]Hulla dura, lluenta i de bona calitat hi ha en Chalatenango, Cabanyes, i en les costes del Golf de Fonseca.[12]Hi ha també depòsits d'estany en Chalatenango, i de plom en Chalatenango i en Usulután.[13]
La mina d'or de Sant Sebastià es va inaugurar en 1904;[14] el seu gerent va ser Harry Percival Garthwaite.[15]Charles Boone va estar a càrrec dels laboratoris químics de l'empresa; Norris Cochran va instalar els primers taladros a aire comprimit en la América Central.[16]Ralph V. Dewey va ser superintendente a partir de 1916.[17]En 1908-1909, les remeses de la producció d'or salvadoreny de Butters podien excedir la mitat dels valors transportats pels vapors que recorrien el Pacífic americà.[18][19] No obstant, l'industrialisació d'eixa mina d'or va provocar l'enverinament massiu de cianur, arsènic i mercuri del riu Sant Sebastià.[15][20]
En 1922 una nova empresa va escomençar a explotar or i argent en Metapán.[21]La mineria es va convertir en una activitat econòmica important a nivell nacional en la década de 1970, quan l'empresa Commerce Group Corp, en sèu en Waukesha, Wisconsin, va industrialisar la mina.
La mineria en El Salvador va ser detinguda per la guerra civil salvadorenya (1980-1992).[22]
Despuix de la guerra, el govern de dreta d'Aliança Republicana Nacionalista va planificar 33 àrees per a la mineria i va otorgar 28 llicències a companyies mineres australianes, canadenques i nortamericanes. El pla va ser opost per part de "líders" de comunitats locals que varen alegar no haver segut consultades. L'oposició comunitària va ser més forta en Chalatenango i Cabanyes.[22]
En 2005, l'empresa canadenca Au Martinique Silver va començar a realisar prospeccions en Chalatenango, a pesar de les objeccions d'alguns "líders comunitaris," els qui en el respal de l'organisació activiste nortamericà Madison Arcatao Sister City Project varen detindre en èxit el proyecte.[22]
En 2002, l'empresa canadenca [23]Pacific Rim Mining Corporation va obtindre una llicència per a explorar la mina d'or El Dorat [24]pero se li va negar la llicència per a explotar en 2008 per no haver complit en tots els requisits requerits per a l'obtenció del permís ambiental.[25][6]La mina havia estat en operació, segons Oceana Gold, empresa que posteriorment adquiriria Pacific Rim Mining Corporation, de 1948 a 1953.[26]Pacific Rim Mining va denunciar al govern del Salvador front a el CIADI, iniciant un procés d'arbitrage que va durar fins que en 2016 el CIADI va fallar a favor del govern salvadoreny.[27][6][28]
La prohibició de la mineria metàlica
[editar | editar còdic]La mineria metàlica va ser prohibida en 2017 en El Salvador, després d'una campanya liderada per la Taula Nacional front a la Mineria Metàlica, aixina com per toda una serie de organisacions afins i de poblacions locals de les zones aledaño a les potencials mines.[29][30][1][5][6]Durant els 7 anys que va estar en vigor es va tractar de l'única prohibició de mineria en tots els seus alvertents a nivell global.[5]La campanya va contar en un visible respal de l'Iglésia Catòlica, que inclús es va involucrar en l'elaboració d'una iniciativa de llei.[1]No obstant, donats els esforços de la campanya ciutadana per elaborar les seues pròpies propostes de llei i l'èxit de les seues pressions, es pot dir que la prohibició de la mineria metàlica de 2017 és una llei ciutadana o elaborada per la ciutadania.[6]Inclús durant el periodo que va durar dita prohibició, la mineria artesanal va continuar i ho va fer utilisant mà d'obra infantil.[29]És més, un dels reclams de la Taula Nacional front a la Mineria Metàlica va ser que el govern del Salvador mai va implementar el reglament de la llei.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Journal of Latin American Studies.53(2)
- 297–322.doi:10.1017/S0022216X21000249.
- ↑ (1912) El Salvador Bosqueig històric, geogràfic, estadístic i comercial de dita república, Barcelona: Casa d'Amèrica, p. 23. «el sol de la República és extremadament fèrtil, pero no és menys cert que el sub sol és tan ric o més que aquell; puix hi ha en el, mu- chos jaciments miners d'or, argent, coure, ferro i carbó de pedra, que fins a fa pocs anys era una riquea completament morta é improductiva, perque constant la seua existència pels afloraments i pels dictàmens dels pèrits, no s'explotaven no obstant per falta de capitals i del personal tècnic corresponent.»
- ↑ «[1]», El Diari de Hui. Consultat el 24 de decembre de 2024. «Bukele inclús va citar que "estudis realisats en solament el 4% de l'àrea potencial varen identificar 50 millons d'onces d'or, valorades hui en $131,565 millons. Açò equival al 380% de el PIB del Salvador" i va afegir que "el potencial total podria superar els $3 billons, més del 8,800% del Producte Intern Brut".»
- ↑ European Review of Latin American and Caribbean Studies.0(106)doi:10.32992/erlacs.10377.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Geoforum.138
- 103667.doi:10.1016/j.geoforum.2022.103667.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 The International Journal of Human Rights.doi:10.1080/13642987.2024.2410835.
- ↑ 7,0 7,1 «[2]», La Prensa Gràfica. Consultat el 25 de decembre de 2024. «El Salvador té un llarc historial de mineria artesanal que es remonta a l'época colonial [...] amprava a 5,000 operaris»
- ↑ The Times, 21 d'octubre de 1912. "Among gold mines the famous Butters Mine in Salvador is the richest"
- ↑ The Times, 21 d'octubre de 1912. "mines llaure in Chalatenango and Santa Ana, Loma Llarga, Devisadero, Flamenc, &c."
- ↑ The Times, 21 d'octubre de 1912. "Sant Miguel, Salvador, llaure the principal centres of argentiferous mining"
- ↑ The Times, 21 d'octubre de 1912. "Iron ore is at Metapan, Salvador. The railway through La Union will open the way for it […] The ore is remarkable in quality, having 80 per cent. iron, compared with 56 per cent. in the ores of Viscaya"
- ↑ The Times, 21 d'octubre de 1912. "Coal is found in Salvador in Chalatenango and Cabanas, and on the edge of the Gulf of Fonseca. It is hard, brilliant, and of good burning quality"
- ↑ The Times, 21 d'octubre de 1912. "Tin is in Chalatenango, Salvador. Lead is found [...] in Salvador at Chalatenango and Usulutan"
- ↑ Dougherty. «El Salvador Makes History» (en en). North American Congress on Latin America. Consultat el 2023-07-02.
- ↑ 15,0 15,1 «[3]», El Far (El Salvador). Consultat el 25 de decembre de 2024. «L'administrador d'estes explotacions fins a 1911 (any de la seua mort) era un ingenier, Harry Percival Garthwaite»
- ↑ «», Las Vegas Optic. Consultat el 30 de decembre de 2024 (en en). «Cochran was working in the San Salvador mines of Charles E. Butters [...] Chochran went to Central America about a year ago, shortly after Chales Boone [...] to take charge of the chemical laboratories of the big Butters mine group. The young engineer was successful in his work there and installed the first compressed drills in Central America»
- ↑ «», Oakland Tribune. Consultat el 30 de decembre de 2024 (en en). «Dewey was with Butters Mine Co. and was sent to El Salvador as mine superintendent»
- ↑ «», Sant Francisco Call. Consultat el 30 de decembre de 2024 (en en). «The Acapulco brought 1,216 tons of carregue, 40 passengers, and treasure valued at $104,600. Of this amount $57,600 was gold bullion from the Butters mine in Salvador»
- ↑ «», Newberg Graphic. Consultat el 30 de decembre de 2024 (en en). «The mines of Salvador and Mexico have contributed $108,508.70 [...] Half menges from the Butters gold mine in Salvador»
- ↑ Food Sovereignty - A Critical Dialogue Conference Papers.Universitat de Yale.
- ↑ «[4]», La Vanguardia. Consultat el 22 de decembre de 2024. «S'ha donat començ en Metapan per conte d'una companyia recentment constituída a les obres d'explotació de les mines d'or i argent»
- ↑ 22,0 22,1 22,2 Dinur. «How El Salvador Won on Mining» (en en-us). The Progressive. Archivat des d'el original, el 2023-07-01. Consultat el 2023-07-01.
- ↑ Pablo. «Salvadoran activists target gold mine» (en en). The Geòrgia Straight. Archivat des d'el original, el 2010-01-13. Consultat el 2023-07-01.
- ↑ Gutiérrez. «EL SALVADOR: Gold Mining 'Is a Huge Rip-Off' - Environmentalists». Inter Press Service. Archivat des d'el original, el 2009-05-18. Consultat el 2023-07-01.
- ↑ Wallace. «Will the World Bank undermine the people of El Salvador in mining dispute?» (en en-us). Grist. Archivat des d'el original, el 2022-12-16. Consultat el 2023-07-01.
- ↑ «OceanaGold 2017 Sustainability Report». OceanaGold Corporation. Archivat des d'el original, el 2018-06-26.
- ↑ University of Pennsylvania Journal of International Law.36(4)
- 851-874.
- ↑ «The Llegal Cultures of the Subsoil Database». The Llegal Cultures of the Subsoil. doi:10.14296/slwu8713.
- ↑ 29,0 29,1 Radwin. «Is El Salvador preparing to reverse its landmark mining ban?». Mongabay. Archivat des d'el original, el 2023-02-07. Consultat el 2023-07-01.
- ↑ Schalk. «El Salvador’s Historic Metal Mining Ban Is in Danger» (en en-us). Jacobin. Archivat des d'el original, el 2023-03-31. Consultat el 2023-07-01.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Minería en El Salvador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.