La mina de diamants de Jwaneng és l'explotació diamantífera més rica del món,[1] i també la segona major tamany.[2] Li la coneix com el Príncip de les Mines[1] i està ubicada en el centre-sur de Botswana, uns 170 km al suroest de la ciutat de Gaborone.[3]

Mina de diamants de Jwaneng

Jwaneng significa "lloc de gemes"[4] i "a on es troba una pedra menuda" en setswana.[5] La mina és propietat de Debswana, una empresa conjunta formada per De Beers i el govern de Botswana.[3] Va començar les seues operacions en 1982.[1]

La mina és propietària i gestiona l'Hospital de la Mina de Jwaneng, l'Escola Primària Acacia i l'Aeroport de Jwaneng.[6][7][8] La mina conta en un certificat ISO 14000 de compliment ambiental, sent en l'any 2000 la primera mina en Botswana en obtindre esta certificació.[9]

Història

Descobriment i exploració inicial

A principis de la década de 1970, extensos estudis geològics realisats per De Beers Exploration varen dur a l'identificació del jaciment de Jwaneng en febrer de 1973,[10] i, despuix de 9 anys d'evaluació i de treballs previs, va entrar en ple funcionament en 1982.[1][10] En 2021, es varen extraure al voltant de 107 millons de tonellades de roca,[5] i en 2023 va produir 13,3 millons de quilats de diamants.[11]

Cronologia del descobriment

 
Gràfic de recontes de grans d'ilmenita per mig de mostreig detallat de sols regionals en la mina de diamants de Jwaneng
Any Activitat Geólogo(s) Descobriment Notes Referències
1962 Reconeiximent d'accessos Jim Gibson/Jim Platt Mostres estèrils n/a |rowspan="17"|[12]
1963 Sense activitat
1964
1965
1966
1967
1968
1969 Mostreig de sol per a reconeiximent Mike Whateley/Keith Huxham i uns atres Primeres recuperacions de material indicador de kimberlita, confirmades per DRL [13]
1970 Mostreig detallat de sols Mike Whateley/Bruce Lynn Resultats de la distribució espacial del material indicador de kimberlita progressiva n/a |- 1971 Localisació de margas
1972 Magnetisme terrestre i gravetat/perforació Peter Bickerstaff 2424D/K1 [14]
Mostreig detallat del solc/anàlisis detallat de la cuadrícula/estudis magnètics del terreny/perforació Stuart Vercoe/Norman Lock 2424D/K2
1973
1974 Anàlisis detallat de la terra per mig de cuadrículas/espectres magnètics terrestres/perforació/espectres magnètics aéreus Stuart Vercoe i atres 2424KD/K3 and 2424KD/K4
1975 Anàlisis detallat de la cuadrícula de sols/magnetisme del terreny/perforació 2424D/K5 and 2424KD/K6
1976 2424D/K7
1977 2424D/K8

Geologia

La mina de diamants Jwaneng està situada dins del camp de kimberlita d'Orapa.[15] En la mina es troba el fumeral de Jwaneng,[16] un cràter volcànic format durant el periodo Pérmico.[17] La mina consta de tres fumerals de kimberlita.[18] Els minerals diamantíferos s'extrauen de la vasta mina a cel obert i es transporten a plantes de processament.[19][20]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Guest, 2015.
  2. ↑ Mala, 2024.
  3. ↑ 3,0 3,1 Mining Technology, 2024.
  4. ↑ Benson, 2021.
  5. ↑ 5,0 5,1 Debswana, 2023a.
  6. ↑ «Jwaneng & Orapa Mine Hospitals» (en en-au). Healthshare (2021). Archivat des de l'original, el 28 de novembre de 2021. Consultat el 6 de maig de 2024.
  7. ↑ Debswana, 2023b.
  8. ↑ «Ministry of Works & Transport: Department of Civil Aviation: Jwaneng Aerodrome». Ministry of Works and Transport (Botswana). Archivat des de l'original, el 3 de febrer de 2007. Consultat el 6 de maig de 2024.
  9. ↑ «EXCURSIONS: Debswana Mine, Botswana Meat Commission, and Culture Day». Parliament of Botswana (2018). Consultat el 18 de maig de 2024.
  10. ↑ 10,0 10,1 Lock, 2019, p. 155.
  11. ↑ DTC, 2024.
  12. ↑ Lock, 2019, p. 159.
  13. ↑ DRL són les sigles de Diamond Research Laboratory, De Beers Campus, Crown Mines, Johannesburgo
  14. ↑ 2424KD/KX es referix a un camp de ilmenita.
  15. ↑ De Beers, 2022.
  16. ↑ «Jwaneng Diamond Mine tour - excerpts» (en en-us). International Diamond Manufacturers Association (10 d'abril de 2011). Archivat des de l'original, el 6 de maig de 2024. Consultat el 6 de maig de 2024.
  17. ↑ Schlüter, 2006, p. 48.
  18. ↑ NASA Earth Observatory, 2008.
  19. ↑ Eligon i Silva, 2023.
  20. ↑ Davies, 2023.