Mina de Naica


La Mina de Naica és una mina en explotació localisada en la població de Naica, Chihuahua, Mèxic, coneguda mundialment per les extraordinàries formacions de cristals localisades en el seu interior. La mina produïx plom i argent i en les seues galeries varen ser descoberts enormes cristals de selenita de fins a 15 metros (45 peus), de llarc i 2 metros (6.5 peus), de gruixa.
Els miners que varen descobrir la cova varen ser els germans Eloy i Javier Prim en abril de l'any 2000.
Visites
[editar | editar còdic]Les cambres que estagen estos cristals, inclosa la cova dels Cristals, no estan obertes al públic. No es pot accedir a les cambres ya que la seua temperatura és sumament elevada, mateixa raó per la que s'ha fet una investigació llimitada.
Contingut
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cova dels cristals.
En Naica, a 300 metros (984 peus), de profunditat, es troben els cristals més grans descoberts en el planeta, aplegant a medir fins a 13 metros (42 peus), i pesant més de 55 tonellades.[1]
Actualment, la temperatura registrada és de 45 °C (113 °F), i 80 % d'humitat, lo que impossibilita la respiració i aixina, aumenta el risc de quedar inconscient en menys de 10 minuts. Per a açò, els científics varen idear trages especials en oxigen - d'esta forma podrien soportar 30 minuts i seguir en les investigacions.
Plantilla:Wikipedia gravada Despuix de 10 anys de constant investigació, i gràcies als trages especials, es va determinar que lo millor seria retornar l'aigua trobada anteriorment a la mina; d'esta forma, el cicle de les formacions continuaria i podrien ser estudiades de nou en el futur. Inclús l'excavació de 600 m (1,968 peus), que ajudava a gelar les coves a on varen ser descobertes més formacions en forma de fins fils i coral, serà coberta.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Mina de Naica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.