Mina Hivern

Mina Hivern va ser la mina a carbó de rajo obert més gran en l'història de Chile que va estar activa des de 2013 a 2020. Propietat de Minera Hivern i ubicada en Illa Riesco, en la regió de Magallanes.

Història

El proyecte Mina Hivern era propietat de la Minera Hivern, pertanyent als grups Angelini i Von Appen.

Va començar en les extracció de carbó a rajo obert en 2012, després d'obtindre l'aprovació de la seua Estudi d'Impacte Ambiental l'any anterior. En passar un any de funcionament, en l'any 2013, la Minera va presentar una modificació al proyecte per a incorporar l'us de tronadura. Est, no obstant, no apareixia en la Resolució de Calificació Ambiental en la que va ser aprovada en un inici.

Des del Servici d'Evaluació Ambiental (SEA) varen indicar que esta nova solicitut devia ingressar al Sistema d'Evaluació d'Impacte Ambiental i presentar una nova declaració ambiental, la que va anar finalment aprovada.

Davant açò, des de la societat civil es va presentar un requeriment per a solicitar la participació ciutadana, no obstant va ser rebujat. Després, les organisacions varen insistir i varen acodir a la Talle Suprema, qui, en una sentència inèdita, va resoldre retrotraer el procés de l'aprovació de tronaduras a la seua etapa inicial i obrir el Procés de Consulta Ciutadana que s'estava solicitant.

Una volta finalisada la consulta, la Comissió d'Evaluació Ambiental de Magallanes va rebujar les tronaduras en giner de 2018. No obstant, el Servici d'Evaluació Ambiental va revertir açò en setembre d'eixe any, donant pas a l'us de tronaduras. Ademés d'açò, en decembre del mateix any el Tercer Tribunal Ambiental va deixar sense efecte la suspensió de la calificació ambiental, autorisant a realisar una tronadura de forma controlada i supervisada per la Superintendencia de Mig ambient i el Servici Nacional de Geologia i Mineria, la que finalment va ser eixecutada el dimarts 29 de giner de 2019.

Des de l'organisació Alerta Illa Riesco, representats per la ONG Fiscalia del Mig ambient (FIMA), varen presentar un recurs de reclamació contra l'aprovació de la calificació ambiental que va aprovar el SEA, argumentant que, després del procés de participació ciutadana, no es varen analisar els efectes de les explosions sobre les troballes paleontológicos i paleobotánicos en la Formació Loreto. A esta reclamació es varen sumar després veïns d'Illa Riesco, autoritats i atres organisacions socials de Magallanes i nacionals.

Aixina, en març de 2019 el Tercer Tribunal Ambiental va decretar una mida cautelar per a restringir les tronaduras a no més de 100 metros sobre el nivell de la mar, en el fi resguardar els fòssils paleobotánicos. El Servici d'Evaluació Ambiental va realisar una petició per a suspendre esta mida cautelar, la qual va ser rebujada pel mateix Tribunal aplicant el principi precautorio i argumentant que les tronaduras eren solament una forma d'extracció complementària, per lo que no afectaria el funcionament de la mina. No obstant, l'empresa va presentar una apelació en la Cort Suprema i va anunciar la suspensió progressiva de les seues funcions i l'acomiadament massiu de treballadors degut a que, segons la minera, les tronaduras eren l'única forma de fer viable l'extracció.

Finalment, en juny de 2022, la Cort Suprema va rebujar les últimes cassació pendents en el cas, indicant que la decisió del Servici d'Evaluació d'Impacte Ambiental d'autorisar l'us d'explosius no s'alineava en la normativa vigent, posant fi a un procés de més d'11 anys.

Característiques

Un jaciment de carbó emplaçat en 1.500 hectàrees d'Illa Riesco el propòsit de la qual era extraure 72 millons de tonellades de carbó per a que fora cremat en termoelèctriques en Chile i en l'estranger. Va ser una de les mines de carbó més gran del país i també una de les dèu més australs del món.

Va tindre un aporte de capital de US$830 millons, transformant-se en una de les majors inversions en la Regió de Magallanes.