Metapoblación

La població local (1) servix de font d'hibridació en poblacions veïnes de subespècies (1.a, 1.b, and 1.c). Normalment les poblacions estan separades i independents pero se superponen espacialmente durant periodos de emparellament permetent el fluix genètic entre les poblacions.

Una metapoblación consistix d'un grup de poblacions d'una espècie separades en l'espai que interactuen a cert nivell. El terme va ser falcat per Richard Levins en 1969 per a descriure un model de dinàmica de poblacions d'insectes que suponen plagues per a l'agricultura, pero l'idea s'ha difòs i s'aplica més àmpliament a espècies presents en hàbitats fragmentats natural o artificialment. Segons Levins "consistix d'una població de poblacions".

Generalment es considera que una metapoblación està composta de vàries poblacions diferents junt en zones d'hàbitat adequat que no estan ocupades en el present. En la teoria clàssica de metapoblaciones, cada població funciona en relativa independència de les atres poblacions i eventualment pot extinguir-se per fenomens estocàstics demogràfics (fluctuacions a l'encert del tamany de la població a causa d'events demogràfics); quant menor és la població, majors les provabilitats de depressió endogàmica i tendència a l'extinció.

Encara que les poblacions individuals tinguen un periodo de vida llimitat, la metapoblación en la seua totalitat és més estable perque immigrants d'una població que prospera poden recolonizar a una atra població que està declinant o ocupar hàbitats deixats buits per poblacions que es varen extinguir.

Al principi la teoria de metapoblaciones s'aplicava només a ecosistemes terrestres; despuix es va estendre a ecosistemes marins. En este cas, a voltes s'usa el terme "sub-poblacions" en lloc de poblacions locals. La majoria dels eixemples de metapoblaciones marines s'apliquen a espècies sedentarias que ocupen llimitats trossos d'hàbitats en reclutament local i en reclutament d'atres poblacions locals que són part de la metapoblación.