Metamorfosis Nuclear
La metamorfosis nuclear es definix com un fenomen físic, propost en l'àmbit de l'investigació sobre les reaccions nuclears de baixa energia (LENR, per les seues sigles en anglés), que planteja la possibilitat de conseguir la transmutació d'elements químics sense generar radiactivitat convencional. Segons els estudis experimentals disponibles, dit procés podria activar-se per mig de solicitaciones mecàniques externes, com la fractura de materials sòlits o la la cavitación en decorreguts i mijos porosos. Els models teòrics que intenten explicar estos resultats sugerixen mecanismes vinculats a fenomens de deformació de l'espai-temps. [1] [2]
Seguiment característic
[editar | editar còdic]La firma distintiva de la metamorfosis nuclear radica en l'emissió de neutrons en absència d'una emissió concomitant de rajos gamma . Este comportament la diferència de les reaccions nuclears convencionals, en les quals la producció neutrónica sol estar vinculada a una intensa emissió gamma, lo que sugerix l'existència d'un mecanisme de reacció no convencional.
Un atre resultat reportat en el marc de la metamorfosis nuclear és l'obtenció d'elements químics en una abundància isotòpica distinta a la natural, un indici que senyalaria el seu orige artificial. Un eixemple observat ocorre en acers en porosidad micrométrica (en diàmetros de poro situats en el ranc de 4 a 10 micras). En dites estructures porosas, la metamorfosis nuclear sembla generar coure que els seus isòtops presenten una abundància oposta a la del coure d'orige natural.[3][4] En casos específics, com el del coure produït en acer poroso, la relació dels percentages isotòpics aplega a mostrar una inversió respecte als valors naturals estàndart.
Proves i estudis experimentals
[editar | editar còdic]Diversos grups d'investigació han explorat la possibilitat d'induir fenomens de naturalea nuclear per mig de l'aplicació de solicitaciones mecàniques en diversos materials.
Fractura en sòlits
- En l'àmbit de la mecànica de sòlits, investigacions realisades en l'Universitat de Cagliari han analisat els fenomens de fractura en roques, com a granit i basalt, baixe condicions de compressió. Els investigadors varen reportar la detecció d'emissions neutrónicas, interpretant tals resultats com a evidència de reaccions nuclears de nou tipo.[5]Esta llínea d'estudi ha segut desenrollada ulteriorment per investigadors del Politècnic de Torí, els qui han examinat les emissions neutrónicas, acústiques i electromagnètiques com a possibles precursors sísmics. Estos estudis proponen una correlació entre tals emissions i processos nuclears induïts pels elevats nivells de pressió en els materials que componen la corfa terrestre.[6]
Cavitación en líquits
- Sobre la dinàmica de decorreguts, un estudi portat a terme per l'Universitat Nacional Normal de Taiwan va analisar sistemes d'intercanvi tèrmic basats en Cavitación. En dit treball es va reportar un excés d'energia que no va poder ser atribuït a processos químics convencionals.[7] Posteriorment, un estudi publicat en Scientific Reports pels mateixos autors va descriure la transmutació d'elements i la producció de nous isòtops en aigua, atribuint estos fenomens a reaccions nuclears desencadenades per la cavitación i el colapse asimètric de bombetes de vapor.[8]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Cardone, Fabio; Mignani, Roberto (2007). Deformed Spacetime (en en), Springer Nature. doi:10.1007/978-1-4020-6283-4. ISBN 978-90-481-7595-6.
- ↑ Fabio Cardone (2026). Energy Space Clave, World Scientific Connect. doi:10.1142/14537.
- ↑ Applied Physics A.114(4)
- 1233–1246.doi:10.1007/s00339-013-7876-z.
- ↑ International Journal of Modern Physics B.28(17)
- 1450107.doi:10.1142/S0217979214501070.
- ↑ Meccanica.50
- 1177-1188.doi:10.1007/s11012-014-9987-9.
- ↑ (2015).Second Greek-Russian Symposium on Mechanics.
- ↑ (2022).J. Condens. Matter Nucl..36(1)doi:10.70923/001c.72599.
- ↑ (2024).Scientific Reports.14(214)doi:10.1038/s41598-023-50824-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metamorfosis Nuclear» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.