Mesocotilo

En Botànica, el mesocotilo és una estructura tubular, de color blanc i semblant a un talle, característica del embrió de les gramíneas, que apareix a continuació del coleoptilo durant la germinació de la llavor. L'elongació del mesocotilo permet elevar a la plántula des del lloc a on s'ha troba la llavor fins a una distància d'1,0 a 2,5 cm de la superfície del sol. En l'extrem del mesocotilo es desenrolla un subnudo, en el qual s'ubica el punt de creiximent; a partir d'este subnudo es produïx l'elongació definitiva del coleoptilo.

Quan la llavor se sembra a més profunditat de la normal, el mesocotilo s'allarga fins a cobrir en el seu creiximent una distància des de la llavor que faça possible que el coleóptilo emergixca sobre la superfície del terreny. Si la profunditat de sembra és excessiva o el terreny està en males condicions, el mesocotilo queda detingut en el seu creiximent més avall del punt en que el desenroll consecutiu del coleóptilo duria a la plántula a emergir a la superfície, malogrant-se aixina l'implantació del cultiu.

Bibliografia

• Gola, G., Negri, G. i Cappeletti, C. 1965. Tractat de Botànica. 2.ª edició. Editorial Llabor S.A., Barcelona, 1110 p.
• Strassburger, E. 1994. Tractat de Botànica. 8.ª edició. Omega, Barcelona, 1088 p.