Mesocosmos
Un mesocosmos (del grec meso- "mig" i -kosmos "món") és qualsevol sistema experimental a l'aire lliure que examina l'entorn natural en condicions controlades. D'esta manera, els estudis de mesocosmos proporcionen un víncul entre les enquestes de camp i els experiments de laboratori altament controlats.[1]
Els mesocosmos tendixen a ser de tamany mijà a gran ((per eixemple, ranc de mesocosmos aquàtics: 1 litro (34 onces líquides nortamericanes) a 10 000 litros (2600 galons nortamericans) i contenen múltiples nivells tróficos d'organismes que interactuen.
A diferència dels experiments de laboratori, els estudis de mesocosmos normalment es realisen a l'aire lliure per a incorporar la variació natural (p. eix., cicles diel). Els estudis de mesocosmos poden portar-se a terme en un recint que siga lo suficientment chicotet com per a que les variables clau puguen controlar-se o recolectant en el camp components clau de l'entorn natural per a una major experimentació.
S'han realisat extensos estudis de mesocosmos per a evaluar cóm els organismes o les comunitats poden reaccionar al canvi ambiental, a través de la manipulació delliberada de les variables ambientals, com l'aument de la temperatura, el diòxit de carbono o els nivells de pH.[2]
Ventages
[editar | editar còdic]
La ventaja dels estudis de mesocosmos és que els gradient ambientals d'interés (p. eix., temperatures més càlides) poden controlar-se o combinar-se per a separar i comprendre els mecanismes subjacents que afecten el creiximent o la supervivència de les espècies, poblacions o comunitats d'interés. Per mig de la manipulació de gradient (p. eix., variables climàtiques), els estudis de mesocosmos poden estendre's més allà de les senyes disponibles, lo que ajuda a construir millors models dels efectes de diferents escenaris. Els experiments de mesocosmos també tendixen a incloure la replicació de diferents nivells de tractament.
Manipular alguna cosa pot donar una idea de qué esperar si alguna cosa ocorreguera en eixe ecosistema o entorn.[2] Per als mesocosmos d'interior, les cambres de creiximent otorguen un major control sobre l'experiment.[2] Quan les plantes es coloquen en una cambra de creiximent, es pot manipular la distribució de l'aire, la temperatura, la calor i la llum i es poden observar els efectes d'estar exposts a diferents cantitats de cada factor.[2]
Els hivernàculs també contribuïxen als estudis de mesocosmos, encara que a voltes poden induir el canvi climàtic, interferint en l'experiment i donant com resultat senyes ineficientes.[3][4]
Desventages
[editar | editar còdic]L'us de cambres de creiximent per a un experiment de laboratori a voltes és una desventaja per la cantitat llimitada d'espai.[5] Una atra desventaja d'usar mesocosmos és no imitar adequadament l'entorn, lo que fa que l'organisme evite emetre una determinada reacció front al seu comportament natural en el seu entorn original.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «What is a mesocosm?». Archivat des d'el original, el 5 de juny de 2017. Consultat el 2011-07-18.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (2000) Methods in Ecosystem Science, Springer, p. 353. doi:10.1007/978-1-4612-1224-9. ISBN 978-0-387-98743-9.
- ↑ (1995a).Funct. Ecol..9(2)
- 340–350.doi:10.2307/2390583.
- ↑ (1995b).Global Change Biology.1(1)
- 29–42.doi:10.1111/j.1365-2486.1995.tb00004.x.
- ↑ (1979).Int. J. Environ.Studies.13(2)
- 125–130.doi:10.1080/00207237908709813.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mesocosmos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.