Meso-xilitol

Orige i propietats.

El meso-xilitol s'obté per hidrogenació catalítica de la D-xilosa, que a la seua volta prové de la hidrólisis dels xilianos (carozo de la dacsa, leny d'abedull, bagazo de canya de sucre, serrines, palles). S'utilisa com a substitut de les pentosa despuix de la seua deshidrogenació en D-xilulosa.

Ocupacions.

Xilitol, lo mateix que el D-sorbitol o la D.glucosa, pot reemplaçar a la sacarosa en la formulació d'aixarops. Generalment la formulació s'espessa. Este poliol és un <<edulcorante de càrrega>> i, com a tal, la seua ocupació està autorisada en França. Succeïx lo mateix en atres polioles (D-manitol, D-sorbitol, maltitol, isomalt, lactitol) i en la polidextrosa. En productes alimenticis deu mencionar-se en l'etiqueta la presència d'estos edulcorantes (edulcorado en…). Igualment és necessari senyalar que l'etiqueta deu mencionar:

- que el producte no es deu donar als chiquets menors de 3 anys;

- que el consum diari excessiu pot produir trastorns gastrointestinals no greus: en efecte, se sap que l'ingestió de grans cantitats pot originar flatulència i diarrees.

Experiments químics i bacteriològics aixina com numerosos estudis clínics controlats, han establit que el xilitol no és inductor de càries. Al contrari, el seu consum de forma regular disminuïx al freqüència de l'aparició de càries dentals; és més eficaç que el sorbitol i que els demés hexitoles. El meso-xilitol s'utilisa àmpliament en confitería: no criogènic, aporta ademés un sabor fresc. En 1996 un 40% dels 6 mil millons de masticables venuts en França varen correspondre a chicles sense sucre (sorbitol, malltitol, manitol, xilitol).