Mesembryanthemum nodiflorum
Algazul, cosco, cofe-cofe o gazul (Mesembryanthemum nodiflorum), planta herbàcea papiloso-hialina, glauco, verda o rojosa, d'escàs porte, de la família de les Aizoàcees.
_02_ies.jpg){kind=link}
_-_Mesembryanthemum_nodiflorum_04_ies.jpg){kind=link}
Morfologia
Mostra brots de 2-22 cm, empinats o decumbentes, molt ramificats des de la base, carnosos. Els seus fulles són subcilíndricas i papilosas, verts al principi i rojoses o purpúreas en la madurea, d'1-4 cm de llongitut i 1-2 mm d'ample, basals opostes i superiors alternes. Flors solitàries blanques d'1 cm de diàmetro, de sàpia-hos desiguals, crasos, papilosos, i pétals d'aproximadament el mateix tamany que els sépals, blancs o grocs. Anteras grogues. Llavors de 0,8-1 per 0,5-0,6 mm, triangulars o semicirculares, de color pardo-rojoses, barrugoses.
Vida i reproducció
Florix de febrer a juliol. Cicle anual (terófito). A final de primavera adquirix el seu característic color roig. S'estén sobre sols nuets.
Hàbitat
Terrenys rocosos i arenencs del llitoral (rupícola i psammófila). Viu en zones molt càlides, sobre terrenys salinos (halófila).
Distribució
Regió Mediterrànea, península ibèrica (tant les costes mediterrànees com a atlàntiques), Illa de Alborán, Canàries, nort d'Àfrica.
Usos
Es va usar per a l'obtenció de moixa. De les seues llavors extreen els originaris de Canàries un tipo de gofio utilisat en époques d'escassea cridat Gofio de Vidre, més salat que el normal.
Taxonomia
Mesembryanthemum nodiflorum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 480. 1753.[1]
- Etimologia
Mesembryanthemum: nom genèric que va ser otorgat per Linneo, seguint a Dillenius, i supon que tal nom indica que l'embrió sol estar colocat en mig de la flor (del grec: mesós = "colocat en mig" i émbryon = "ser recent naixcut" // bot. "germen"; i ánthemon = "flor"). Pel contrari, Breynius, creador de la paraula, escriu Mesembrianthemum i explica la seua etimologia suponent que les seues flors s'òbrin al migdia ( mesémbría = "el migdia" i ánthemon = flor).[2]
nodiflorum, epítet del llatí nodus (nodo o nodoso), i florus (flor), en referència a les flors que sorgixen dels nodos dels brots.
- Sinonímia
Noms comuns
- Aragonés: escarchar.[5]
- Castellà: agazul, aguazul , aiguazul, algazul, cañutillo, gazul, gulluricos, yerba del vidre.[3]
- en Canàries: cofe-cofe, yerba vidriera.[6]
Referències
- ↑ «Mesembryanthemum nodiflorum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 d'abril de 2013.
- ↑ Flora Ibèrica
- ↑ 3,0 3,1 «Mesembryanthemum nodiflorum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 26 de novembre de 2009.
- ↑ Mesembryanthemum nodiflorum en PlantList
- ↑ «Mesembryanthemum nodiflorum». Aragonario.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Bibliografia
- Valdés B., Talavera S., i Fernández-Galiano I. Mesembryanthemum nodiflorum L. (Ed. Ketres) Flora Vascular d'Andalusia Occidental
- S. Castroviejo. Mesembryanthemum nodiflorum L. (Real Jardí Botànic) Castroviejo i al (eds.), Flora ibèrica Vol. 2, Pag. 80
Enllaços externs
- [enllaç trencat]
- Herbario Virtual del Mediterràneu occidental
- Junta d'Andalusia, Conselleria de Mig ambient Treball d'investigació sobre l'Illa de Alborán
- Flores Selvats Galeria de fotografies
- Flora Ibèrica Plantes vasculars de la península ibèrica
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mesembryanthemum nodiflorum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.