Mesembryanthemum nodiflorum
Algazul, cosco, cofe-cofe o gazul (Mesembryanthemum nodiflorum), planta herbàcea papiloso-hialina, glauco, verda o rojosa, d'escàs porte, de la família de les Aizoáceas.
_02_ies.jpg){kind=link}
_-_Mesembryanthemum_nodiflorum_04_ies.jpg){kind=link}
Morfologia
[editar | editar còdic]Mostra brots de 2-22 cm, empinats o decumbentes, molt ramificats des de la base, carnosos. Els seus fulls són subcilíndricas i papilosas, verts al principi i rojoses o purpúreas en la madurea, d'1-4 cm de llongitut i 1-2 mm d'ample, basals opostes i superiors alternes. Flors solitàries blanques d'1 cm de diàmetro, de sàpia-hos desiguals, crasos, papilosos, i pétals d'aproximadament el mateix tamany que els sépals, blancs o grocs. Anteras grogues. Llavors de 0,8-1 per 0,5-0,6 mm, triangulars o semicirculares, de color pardo-rojoses, barrugoses.
Vida i reproducció
[editar | editar còdic]Florix de febrer a juliol. Cicle anual (terófito). A final de primavera adquirix el seu característic color roig. S'estén sobre sols nuets.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Terrenys rocosos i arenencs del llitoral (rupícola i psammófila). Viu en zones molt càlides, sobre terrenys salinos (halófila).
Distribució
[editar | editar còdic]Regió Mediterrànea, península ibèrica (tant les costes mediterrànees com a atlàntiques), Illa de Alborán, Canàries, nort d'Àfrica.
Usos
[editar | editar còdic]Es va usar per a l'obtenció de moixa. De les seues llavors extreen els originaris de Canàries un tipo de gofio utilisat en époques d'escassea cridat Gofio de Vidre, més salat que el normal.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Mesembryanthemum nodiflorum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 480. 1753.[1]
- Etimologia
Mesembryanthemum: nom genèric que va ser otorgat per Linneo, seguint a Dillenius, i supon que tal nom indica que l'embrió sol estar colocat en mig de la flor (del grec: mesós = "colocat en mig" i émbryon = "ser recent naixcut" // bot. "germen"; i ánthemon = "flor"). Pel contrari, Breynius, creador de la paraula, escriu Mesembrianthemum i explica la seua etimologia suponent que les seues flors s'òbrin al migdia ( mesémbría = "el migdia" i ánthemon = flor).[2]
nodiflorum, epítet del llatí nodus (nodo o nodoso), i florus (flor), en referència a les flors que sorgixen dels nodos dels talles.
- Sinonímia
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Aragonés: escarchar.[5]
- Castellà: agazul, aguazul , aiguazul, algazul, cañutillo, gazul, gulluricos, yerba del vidre.[3]
- en Canàries: cofe-cofe, yerba vidriera.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Mesembryanthemum nodiflorum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 d'abril de 2013.
- ↑ Flora Ibèrica
- ↑ 3,0 3,1 «Mesembryanthemum nodiflorum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 26 de novembre de 2009.
- ↑ Mesembryanthemum nodiflorum en PlantList
- ↑ «Mesembryanthemum nodiflorum». Aragonario.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Valdés B., Talavera S., i Fernández-Galiano I. Mesembryanthemum nodiflorum L. (Ed. Ketres) Flora Vascular d'Andalusia Occidental
- S. Castroviejo. Mesembryanthemum nodiflorum L. (Real Jardí Botànic) Castroviejo i al (eds.), Flora ibèrica Vol. 2, Pag. 80
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat]
- Herbario Virtual del Mediterràneu occidental
- Junta d'Andalusia, Conselleria de Mig ambient Treball d'investigació sobre l'Illa de Alborán
- Flores Selvats Galeria de fotografies
- Flora Ibèrica Plantes vasculars de la península ibèrica
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mesembryanthemum nodiflorum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.