Mercurio (II)
El mercuri (II) és un estat d'oxidació en que es troba el mercuri en numerosos composts. Es pot trobar com catión mercúrico o Hg2+ en solucions acuosas en pH inferiors a 2; el qual, per l'estabilitat de la seua configuració electrònica ([Xe] 5d10) és incoloro.[1]
Obtenció
[editar | editar còdic]El catión mercúrico pot obtindre's per oxidació del mercuri elemental en àcit nítric concentrat i calent.[1]
- Hg0 + 2 NO3- + 4 H+ → Hg2+ + 2 NO2 + 2 H2O
Comportament àcit-base
[editar | editar còdic]El catión Hg2+, per la seua relació càrrega/massa moderadament alta, presenta una considerable acidea i solament és estable en mijos molt àcits (pH<2).[1] En aumentar el pH del mig es hidroliza formant el compost monohidroxomercurio(II), HgOH+ i posteriorment precipita el hidròxit de mercuri(II), Hg(OH)2, que evoluciona espontàneament formant el monòxit de mercuri, HgO, de color groc en fret i roig en calent.[1]
- Hg2+ + OH- Archiu:U+21C4.svg HgOH+
- Hg(OH)+ + OH- Archiu:U+21C4.svg Hg(OH)2 ↓
- Hg(OH)2 ↓ → HgO ↓ + H2O
El monòxit de mercuri no es dissol considerablement en pH altament alcalinos, si be, s'ha descripto la formació de l'espècie soluble mercurato, HHgO2-.[1]
- HgO ↓ + OH- Archiu:U+21C4.svg HHgO2-
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Mercurio (II)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.