Megapaloelodus

Megapalelodus (del Grec Mega = gran; palaeo = antic; dus = dent?) és un gènero extint d'aus, inclou flamencs primitius que varen viure en el Oligoceno superior - Plioceno inferior. El seu pico era, possiblement, menys curve que en les espècies actuals. Eren semblants als flamencs del gènero Palaelodus, encara que eren molt majors. S'han trobat fòssils en Amèrica del Nort i Europa, que en general són parts de les pates. Té la seua validació com a gènero argumentada per Brodkorb (1961), Cheneval (1983) i Baird & Rich.