Medinet Madi
Medinet Madi és un lloc en la regió suroest de Fayún en Egipte. És especialment important perque conta en els restants d'una ciutat grecorromana a on s'havia fundat un temple dedicat a la deesa cobra Renenutet (en grec Termutis, una deidad de la collita) durant els regnats d'Amenemhat III i Amenemhat IV (1855-1799 a. C.) i que posteriorment s'ampliaria i embelliria durant el periodo Ptolemaico.[1] En l'Imperi Mig, la ciutat es dia Dya (Dja) i en els periodos ptolemaico i romà, Narmutis (Narmuthis).
La ciutat
[editar | editar còdic]En l'Imperi Mig, la ciutat es dia Dya, pero no se sap molt sobre ella en este periodo, a banda de que el temple estava ben conservat. El temple encara funcionava en l'Imperi Nou. El rei Merenptah va colocar una estàtua de sí mateixa en el temple. Pero despuix de l'Imperi Nou, el lloc va ser abandonat. La gent es va instalar ací novament en l'época ptolemaica. La ciutat ptolemaica es va traçar en un patró de cuadrícula d'aproximadament 1000 × 600m.[2] Els principals temples es troben en la part occidental de la ciutat i existix una llarga via procesional que va de nort a sur. La ciutat mai va tindre muralles, encara que baix l'emperador Diocleciano es va construir un castrum al noreste de la ciutat. La fortalea, de 50 × 50m, quadrada té l'entrada principal pel sur. En cada cantó hi havia una torre.[3] Ací estava estacionada la Cohorte IV Numidarum. Durant el periodo bizantí, la població es va traslladar a la partix sur de la ciutat i es varen erigir, a lo manco, fins a sèt iglésies. La ciutat encara estava ocupada despuix de la conquista musulmana d'Egipte, pero va ser abandonada despuix de el IX.[4]
Temple de Renenutet (temple A)
[editar | editar còdic]
La part interior del temple, de pedra arenisca obscura, consta d'una chicoteta sala en columnes papiriformes que conduïx a un santuari en tres capelles, cada una en estàtues de deidades. Una columna du el nom de Amenemhat III, l'atra, el nom de Amenemhat IV. Les dos també tenen el nom de Renenutet.[5] La capella central tenia una gran estàtua de Renenutet, en Amenemhat III i Amenemhat IV de peu, a cada costat d'ella. En les inscripcions, el temple és cridat, simplement, temple de Renenutet. Renenutet és cridada La Renenutet vivent de Dya.
Els relleus de la primera sala no estan ben conservats, pero inclouen una escena que mostra a un rei i a la deesa Seshat, fundant el temple.[5] Darrere de la sala d'entrada seguix una atra, que també està decorada per tots costats en relleus. En el costat sur hi ha una escena que mostra a Amenemhat III front a Renenutet, que està representada com a dòna, de peu, en cap de serp. Entre abdós es mostra, a una escala molt menor, a la filla del rei, Neferuptah. Al fondo d'esta sala, en el costat nort, es troben les tres capelles. la primera, en el costat oest, està dedicada a Renenutet, que apareix com la deidad principal en la part d'arrere de la capella. En les parets laterals es mostren, en el costat oest, Sobek i en el costat este, Renenutet.[6] La segona capella estava dedicada a Renenutet i a Sobek. Renenutet apareix en la paret oest i en la paret d'arrere (nort), de peu, darrere del rei Amenemhat III. El rei està de peu front a Sobek, que també apareix en el mur este, front al mateix rei. En la paret este apareix Sobek de nou. L'última capella torna a estar dedicada principalment a Renenutet, que apareix en la paret oest i en la paret d'arrere, front a Amenemhat III, mentres que en la paret este, Sobek està de peu front a un rei.[7]
Les parts ptolemaicas del temple contenen una via procesional pavimentada que passa a través d'un quiosc de huit columnes que conduïx a un pòrtic i un vestíbul travesser. S'ha sugerit que l'inusualment bona conservació d'este complex de temples, excavat per un equip d'arqueòlecs de l'Universitat de Milà en la década de 1930, dirigits per l'egiptòlec italià Achille Voglianopuede, pugues deure's simplement al seu relatiu aïllament.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ John Baines i Jaromir Malek (1992). Egipte. Deus, temples i faraons, Foli, pp. 131. ISBN 84-7838-162-7.
- ↑ Paolo Davoli: L'archaeologia urbana nel Fayoum aneu età ellenistica i romana, Nàpols 1998, p. 223.
- ↑ Bresciani, 2015, p. 31-39.
- ↑ Edda Bresciani, Ali Radwan, Antonio Giammarusti, Hisham el-Leithy: Medinet Madi, Archaeological Guide, Verona 2010, ISBN 9788887177893, pp. 14-15.
- ↑ 5,0 5,1 Bresciani, 2015, p. 78.
- ↑ Bresciani, 2015, p. 91-95.
- ↑ Bresciani, 2015, p. 96-102.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Giammarusti Bresciani: Termutis, 2015, pp. 31-39, isbn 978-8867414529.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Medinet Madi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.