Mecanismes d'inestabilitat controlats per deformacions

Plantilla:PA Els mecanismes d'inestabilitat correspon a la forma en la qual el massiç respon davant l'alteració del seu estat d'equilibri tensional pel desenroll d'activitats com a excavacions subterrànees i construcció de talussos. Depenent del tipo del comportament que posseïxca la roca intacta seran les conseqüències que pogueren generar-se, ya siga com a ruptura producte del fracturamiento fràgil, esmonyida, deformacions de la matriu rocosa.

Classificació dels mecanismes d'inestabilitat segons profunditat i calitat de roca

Superficial: En general baix condicions someras s'observa en major freqüència l'inestabilitat per estructures producte de l'exposició de la roca a fenomens de meteorización, la qual cosa degrada la calitat de la roca, favorint a la ruptura de la roca, a través de pla d'inestabilitat formades per estructures presents en el massiç Baixes profunditats: En esta condició de profunditat, el nivell d'esforços induïts al voltant d'una excavació en general és baix, per això, les inestabilitat que es donen baix este context estaran controlades per les estructures presents en el massiç rocós, ya siguen falles a nivell de galeria o diaclasas presents en l'excavació. Altes profunditats: En general l'estat d'esforç induït segons esta condició és alt i el mecanisme d'inestabilitat que es donarà va a dependre de la calitat del massiç rocós, un massiç rocós el qual siga molt competent, tendera a tindre un comportament fràgil (Spalling), i es pot classificar segons l'energia lliberada al moment d'ocórrer la falla, tenint tres nivells de danys: lajamiento (Slabbing), proyecció de roques (popping) i esclats de roques (rockburst), sent este últim el més violent i en proyeccions de significatius volums de material rocós. Ara si el massiç rocós té un comportament no competent (dúctil) i en condició d'alts esforços, les inestabilitat estaran controlades per les deformacions que es donen al voltant de l'excavació. És un procés llent, irreversible i no és violent.

Mecanismes d'inestabilitat controlats per deformacions

Mecanismes com el swelling i el squeezing produïxen un moviment cap a dins de les parets del contorn del túnel en el temps. L'intensitat de la taxa de moviment i la magnitut d'estos desplaçaments varien en el túnel depenent de la geologia, l'estat original d'esforços (pre excavació) i la forma que tindrà el túnel. A mida que es va desenrollant l'excavació es forma un “zona plàstica” que la rodeja, depenent de la raó entre la resistència i el nivell esforce induït, es pot estabilisar o aumentar fins a conseguir el colapse de l'excavació Abdós mecanismes poden ocórrer tant en sols com en massiços rocosos, junt en això són depenents del temps (“clave dependent movements”). L'aplicació de sistemes de soport per a contindre estos fenomens, pot produir gran “stress” en els soports per un increment constant de la càrrega sobre estos, eventualment poden fallar i generar moviments significatius de les parets. Això considera la geometria i classe de soport i la geometria i geologia del túnel. Per a estudiar els fenomens de Squeezing i Swelling, s'utilisen ensajos de laboratori, a modo de recrear a escala les ocurrències durant estos processos para d'esta forma predir el comportament de la roca.