Matralias
Es dien Matralias, Matrales o Festes matrales a les festes celebrades en l'Antiga Roma en honor de Mater Matuta.[1]
Celebració
Se celebraven l'11 de juny, durant el periodo més llarc de solemnitat dedicat a Vesta, que tenia lloc entre el 9 i el 15 de juny.[2]
Segons Plutarco haurien segut instituïdes per Camilo, dictador elegit en el 396 a. C., que hauria fet un vot pel que dedicaria un temple a Mater Matuta en cas d'obtindre la victòria sobre els Faliscos.[3]
Tot el més de juny en el calendari romà estava baix la protecció de Juno, de la que es derivava, segons Ovidio, el nom (Iunius de Iuno))[4] i alguns dies de festa que varen tindre lloc en un caràcter predominantment i, a voltes, exclusivament femení. Provablement en esta ocasió la Mater Matuta constituïa un aspecte de la Bona Dea,[5] puix de fet, segons Festo, "Matuta" es derivava de "bondat".[6]
Com la cerimònia en sí era molt simple, es podia colegir el seu orige arcaic i agrícola, consistint en una ofrena de pa torrat en coca (testum) que era colocat en l'altar de la deesa per les matrones.[7]
Costums
La cerimònia de les Matralias era estrictament reservada i restringida a les dònes lliures i açò provablement explica la tradició narrada per Plutarco que feyen dur a una de les seues esclaves al temple durant la cerimònia, per a despuix colpejar-l'en una vara i tirar-la,[8] en memòria de les celosies que Ino, identificada en Matuta havia concebut contra una de les seues esclaves. Despuix de verificat este acte les dònes elevaven pregàries i prenien en braços i acariciaven als chiquets de les seues germanes en lloc dels seus propis, i celebraven varis ritos per a recordar lo que Baco va fer sofrir a Ino.
Una atra costum relacionada en la festa, era la de dur en braços fins al temple no als seus fills, sino als dels seus germans, lo que sembla difícil d'explicar. Ovidio tracta de donar una explicació mitològica, a partir del mit grec de Leucotea i Palemón: en la seua versió, Leucotea, cau a la mar duent en els seus braços al seu chicotet nebot Palemón per a salvar-ho del pare enfollit per Juno (d'ahí el dur en braços als nebots al temple), que va ser duta per les náyades a la costa del Lacio i una volta aplegada a terra, va ser rescatada, despuix de varis contratemps, per Carmenta, mare d'Evandro, que com refrigerio, li va oferir una coca, la memòria de la qual es perpetuaria en el rito de les Matralias. El sacrifici que feyen consistia en una coca feta de farina, mel i oli.
Instalats en el Lacio, Leucotea i Palemón durien els noms de Mater Matuta i Portuno, convertint-se en divinitats itálicas.[9]
Referències
- ↑ Festo, De Verborum Significatione: "Matralia Matris Matutae festa"
- ↑ Calendari Maffei en Vaccai, Giulio de (1986). Li feste digues Roma Antica, Roma: Mediterranee (1927), p. XIV. ISBN 8827209611.
- ↑ Plutarco, Vides paraleles, Vida de Camilo, 5.
- ↑ Ovidio, Fasti, 5, 1-65.
- ↑ Vaccai, op. cit. pp. 123-124.
- ↑ Festo, De Verborum Significatione: "Mater Matuta ob bonitatem antiqui appellabant"
- ↑ Vaccai, op. cit. pp. 123-124
- ↑ Plutarco, op.cit.
- ↑ Ovidio, Fasti, 6, 485-550.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Matralias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.