Anar al contingut

Matoniaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Matoniaceae
Vore Pteridophyta per a una introducció a les plantes vasculars sense llavor

Les matoniàcees (nom científic Matoniaceae) són una família de falagueres de l'orde Gleicheniales, que en la moderna classificació de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] són monofilétiques.

Taxonomia

Introducció teòrica en Taxonomia

La classificació més actualisada és la de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] (basada en Smith et al. 2006,[4] 2008);[5] que també proveïx una seqüència llineal de les licofitas i monilofitas.

  • Família 12. Matoniaceae C.Presl, Gefässbündel Farrn: 32 (1847).
2 gèneros (Matonia, Phanerosorus). Referències: Kato & Setoguchi (1998).

Filogenia

Introducció teòrica en Filogenia

Monofilético (Kato i Setoguchi 1998, Pryer et al. 2004b, Schuettpelz et al. 2006).

Germà de Dipteridaceae (Kato i Setoguchi 1998, Pryer et al. 2004b, Schuettpelz et al. 2006).

Ecologia i Evolució

El registre fòssil comença a mitan del Mesozoico.

Actualment distribuïts en la Conca Malasio-Pacífica ("Malesian-Pacific Basin").

Caràcters

En les característiques de Pteridophyta.

Tallos solenostélicos en a lo manco dos cilindres vasculars concèntrics (policíclics), i un fes vascular central.

Fulls flabeladas (Matonia), dividides dicotómicament en forma anisotònica (en un dels productes de la divisió de creiximent més important que l'atre), o be en pinas dicotòmiques. Venes lliures o anastomosándose llaugerament al voltant dels soros. Els soros posseïxen indusio peltado (unit a la làmina per un peu). Els esporangis maduren simultàneament dins de cada soro. Esporangis en peu molt curt i anell oblicuo.

Espores globosas-tetraèdriques, en marca trilete.

Gametòfits verts, taloides, en màrgens alborotados ("ruffled"). Anteridios grans, composts per moltes cèlules.

Número de cromosomes: x = 26 (Matonia), o 25 (Phanerosorus).

Vore també

Enllaços externs

  • Pryer's lab en els pdfs de les publicacions de l'autora.

Atres proyectes wikimedia

Commons

Referències

  • Pryer, Kathleen M., Harald Schneider, Alan R. Smith, Raymond Cranfill, Paul G. Wolf, Jeffrey S. Hunt i Sedonia D. Sipes. 2001. "Horsetails and ferns llaure a monophyletic group and the closest living relatives to seed plants". Nature 409: 618-622 (resum en anglés ací).
  • Pryer, Kathleen M., Eric Schuettpelz, Paul G. Wolf, Harald Schneider, Alan R. Smith i Raymond Cranfill. 2004. "Phylogeny and evolution of ferns (monilophytes) with a focus on the early leptosporangiate divergences". American Journal of Botany 91:1582-1598 (resum en anglés ací [1] archivat en Wayback Machine.).
  • A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 (pdf ací)

Referències citades

  1. ↑ 1,0 1,1 Christenhusz et al. 2011. A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns. Phytotaxa 19: 7-54. (el_Phytotaxa19p7_54_ferns.pdf pdf)
  2. ↑ 2,0 2,1 Preface to “Linear sequence, classification, synonymy, and bibliography of vascular plants: Lycophytes, ferns, gymnosperms and angiosperms” pdf
  3. ↑ 3,0 3,1 Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns pdf
  4. ↑ A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 ( pdf)
  5. ↑ Smith, A.R., Pryer, K.M., Schuettpelz, E., Korall, P., Schneider, H., & Wolf, P.G. (2008) Fern classification, pp. 417–467 en: Ranker, T.A., & Haufler, C.H. (eds.), Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge , Cambridge University Press.