Anar al contingut

Masters of Doom

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Masters of Doom: How Two Guys Create an Empire and Transformed Pop Culture és un llibre de 2003 escrit per David Kushner sobre l'empresa de videojocs id Software i la seua influència en la cultura popular, centrant-se principalment en les seues cofundadores John Carmack i John Romero.

Despuix del seu llançament, Masters of Doom va rebre resenyes positives dels crítics i ha segut inclós en numeroses llistes dels millors llibres de videojocs. El llibre despuix influiria en Palmer Luckey per a establir l'empresa tecnològica Oculus VR. En 2019, es va anunciar que USA Network va donar llum verda a un episodi pilot d'una potencial série de televisió basada en el llibre.

Antecedents

David Kushner va ser un colaborador d'alguns mijos de comunicació com The New York Times, Rolling Stone i Wired.[1] Sent el seu primer llibre, Kushner va passar cinc anys investigant.[2] Es va mudar a Dallas, Texas per a realisar les entrevistes en les persones relacionades, la duració de les quals es va estendre fins a altes hores de la nit.[3]

Contingut

El llibre descriu les respectives infància dels "Dos Johns", la seua primera reunió en Softdisk en 1989 i l'eventual fundació de la seua pròpia empresa, id Software. Analisa en detall els primers èxits de l'empresa, els populars i innovadors videojocs Commander Keen i Wolfenstein 3D , aixina com les noves altures que la companyia va alcançar en Doom, lo que li va otorgar a l'empresa un èxit, fama i notorietat sense precedents. També analisa el següent proyecte d'aneu, Quake, aixina com les seqüeles de l'eixida de Romero de l'empresa i la fundació (i l'eventual colapse) d'Ion Storm, el seu nou estudi de desenroll de videojocs. Kushner també descriu la nova cultura gamer creada per Doom i el seu impacte en la societat.

Si ben els videojocs en sí es discutixen en detall, l'enfocament principal de Kushner està en la dinàmica de treball i les personalitats que varen permetre la seua creació. Descriu a Carmack i Romero com les forces impulsores d'aneu Software, pero en personalitats molt diferents: es presenta a Romero en una creativitat desenfrenada i una habilitat considerable, pero pert el foc quan l'espectacular èxit dels videojocs li permet adoptar un estil similar a una estrela de roc. Carmack, per un atre costat, es presenta com un introvertit, les habilitats del qual de programació incomparables són la columna vertebral d'aneu Software, lo que permet a l'empresa crear videojocs extremadament sofisticats. No obstant, té poc interés (o inclús comprensió) de les subtilea socials que permeten a les persones gojar treballar juntes.


Gran part del llibre es concentra en esta dinàmica. Si ben els dos hòmens inicialment es complementen be, eventualment es desenrollen conflictes, lo que du a Romero a ser despedit de la companyia. Carmack, el creador hàbil dels complicats i ràpits motors de videojoc que usen els productes de l'empresa, és referit en repetides ocasions com l'única persona en l'empresa que no és prescindible, i açò li dona un gran grau d'autoritat i influència. No obstant, esta influència transforma a aneu Software en un lloc de treball considerablement menys agradable i divertit i fa que els videojocs de la companyia siguen cada volta més repetitius, a pesar de la seua sofisticació tecnològica. Romero està en l'extrem opost de l'espectre; la seua empresa, Ion Storm, pretén ser un lloc molt divertit per a treballar, a on "el disseny [del videojoc] és llei" i que la tecnologia deu crear-se per a fer realitat la visió del dissenyador, no al revés. No obstant, la seua falta de gestió i enfocament organizacional conduïx a resultats pobres i financerament desastrosos.

Encara que Kushner adopta una narrativa de novela, Masters of Doom és una obra de periodisme. Segons les notes de Kushner en el llibre, es basa en centenars d'entrevistes realisades durant un periodo de sis anys. Kushner va ser un dels primers participants en el camp del periodisme de videojocs, i va reciclar alguns dels seus propis informes originals en el llibre.

Notes

Referències

  1. ↑ Chick, Tom (28 d'abril de 2003). «David Kushner on Masters of Doom». GameSpy pàg. 1. Archivat des de l'original, el 2 de juliol de 2004. Consultat el 5 de decembre de 2019.
  2. ↑ Ciuraru, Carmela (25 de juny de 2003). «An oddball pairing that led to 'Doom'». Los Angeles Times. Archivat des de l'original, el 31 d'octubre de 2019. Consultat el 31 d'octubre de 2019.
  3. ↑ Chick, Tom (28 d'abril de 2003). «David Kushner on Masters of Doom». GameSpy pàg. 2. Archivat des de l'original, el 27 d'octubre de 2004. Consultat el 5 de decembre de 2019.