Anar al contingut

Massacre de Bear River

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Massacre de Bear River

La Massacre del Riu Bear, va tindre lloc en lo que hui en dia és el comtat de Franklin, Idaho, el 29 de giner de 1863. El coronel Patrick Edward Connor va liderar un destacament de Voluntaris de Califòrnia com a part de l'Expedició del Riu Bear contra el cap tribal Shoshón Bear Hunter. Centenars d'hòmens, dònes i chiquets Shoshone varen ser assessinats prop dels seus tipis; el número de víctimes Shoshón entre hòmens, dònes i chiquets varen ser 493.[1][2]

Erro al crear miniatura:
Coronel Patrick Edward Connor, Autor de la Massacre.

Història

[editar | editar còdic]
"Agarraven als chiquets menuts per les cames com si anaren una llebre i els colpejaven el cap contra la terra"
Schramm (descendent d'un dels cacics), Elva.

Va ser un tràgic event que es va portar a terme durant el conflicte entre l'estat dels Estats Units i les tribus natives americanes en l'oest d'Estats Units. En eixe moment, les tensions entre els colon blancs i les tribus indígenes havien estat en aument per la competència per la terra i els recursos naturals. Els Shoshone, una tribu nativa americana que habitava la regió, havien estat involucrats en incursions per a obtindre aliments i suministraments de les granges i ranchos dels colon que ocupaven les seues antigues terres frut del robo a este antic poble.[3]

El coronel Patrick Edward Connor, al mando d'un destacament de Voluntaris de Califòrnia, va ser enviat per a posar fi als atacs Shoshón. El 29 de giner de 1863, les tropes de l'eixèrcit dels Estats Units varen atacar el campament Shoshón en el Riu Bear. L'atac va ser sorpressiu i brutal. Les tropes varen obrir fòc contra els Shoshone indefensos, matant a centenars d'hòmens, dònes i chiquets. Moltes de les víctimes varen ser assessinades mentres intentaven escapar o buscar refugi en els seus tipis.[4]

Poble Shshón en els seus tipis.
"Vàries índies varen ser assessinades perque no es varen sometre silenciosament a ser violades, i atres índies varen ser violades en l'agonia de la mort"
Un mormon de la zona.
"agarrar a chiquets menuts per les trenes i donar-els tornades fins a trencar-els el coll"
Parry (Descendent d'un dels cacics), Brad.

Les sifres exactes de víctimes varien en els informes històrics. Els colon locals varen informar un número major de víctimes Shoshón que els soldats. Esta discrepància pot atribuir-se a diferents estimacions i testimonis, aixina com a la possible ocultació de la verdadera magnitut de la massacre. Independentment de les sifres precises, la Massacre del Riu Bear va ser un event tràgic que va resultar en la pèrdua de numeroses vides Shoshones i va deixar una profunda cicatriu en l'història de les relacions entre els colon nortamericans i les tribus natives americanes.

La Massacre del Riu Bear també va tindre implicacions més àmplies en el desenroll de la regió. Despuix de l'incident, els Shoshón varen sofrir una disminució significativa en la seua població i poder, lo que va facilitar l'expansió dels colon blancs en la zona. Ademés, l'event va generar controvèrsia i debat en els Estats Units sobre el tracte a les tribus natives americanes i el paper del govern en la protecció dels seus drets.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. The History of a Valley, pp. 23–26
  2. «Massacre de Bear River». Consultat el 18 de juny de 2023.
  3. Sagwitch, p. 48.
  4. Bear River Massacre, p. 118.