El marquesat d'Albaida és un títul nobiliari espanyol otorgat pel rei Felipe III d'Espanya el 8 de febrer de 1605, per elevació del comtat d'Albaida, que s'havia creat el 8 de maig de 1477 pels Reis Catòlics per a Jaime de Milá i de Borja.[1]

Conformat territorialment pels térmens municipals d'Albaida, Atzeneta d'Albaida, Benisoda, Bufali, Carrícola i Colomer, en la província de Valéncia.

El 19 de novembre de 1771 el rei Carlos III d'Espanya va concedir la grandea d'Espanya al V titular, Francisco de Paula de Milá d'Aragó i Belvís de Moncada.[1]

Va ostentar dit títul el president de les Corts de la primera República, en 1873, José María Orense de Milá d'Aragó Herrero.

Denominació

El seu nom fa referència a la vila d'Albaida, en la província de Valéncia, senyoriu cap del comtat.

Comtes d'Albaida

Titular Periodo
Creació pels Reis Catòlics
I Jaime de Milá i de Borja 1477-d. 1530
II Cristóbal de Milá d'Aragó d. 1530-1577
III Juan Antonio de Milá d'Aragó 1577-
IV Cristóbal de Milá d'Aragó -1605

Notes

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Salazar i Acha, 2012, p. 317.

Bibliografia

  • V, Andrés (1997). Heráldica y genealogia en el Reino de Jaén, Jaén: Diputació Provincial de Jaén. Institut d'Estudis Giennenses. ISBN 84-87115-49-7. Consultat el 1 de març de 2020.
  • V, Jaime de (2012). Los Grandes de España (siglos XV-XXI), Edicions Hidalguía. ISBN 978-84 939313-9-1.
  • V, Juan Miguel (2020). Nobleza Española. Grandezas Inmemoriales, 2.ª edició, Visió Llibres. ISBN 978-84-17755-62-1.