Anar al contingut

Marque tecnologia-organisació-entorn

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El marc tecnologia-organisació-entorn, també conegut com el marc TOE, és un marc teòric que explica cómos s'adopta la tecnologia en les organisacions i descriu cóm el procés d'adopció i implementació d'innovacions tecnològiques està influenciat pel context tecnològic, organisatiu i de l'entorn. Louis G. Tornatzky i Mitchell Fleischer varen publicar el model en 1990.[1]

Numerosos eixemples d'aplicació del marc TOE han segut resumits per Oliveira i Martins (2011).[2]

Com varen reiterar Awa, Ojiabo i Orokor (2017),[3] el marc TOE és per a l'anàlisis a nivell organisatiu. El model se centra en atributs d'alt nivell (és dir, els contexts tecnològic, organisatiu i de l'entorn) en lloc d'en els comportaments detallats dels individus dins de l'organisació. Per a comprendre l'adopció de tecnologia a nivell individual, deuen aplicar-se models de comportament com la teoria de l'acció raonada, la teoria del comportament planejat i el model d'acceptació tecnològica. Si be esta classificació entre teoria a nivell organisatiu i teoria a nivell individual és generalment acceptada, també planteja la dificultat d'investigar els atributs de nivell superior. L'informació solament pot obtindre's d'individus dins de l'organisació objectiu i, per lo tant, està inevitablement biaixada pels punts de vista individuals. Li (2020) ha demostrat una equivalència aproximada entre els models de comportament i el marc TOE quan es pren en conte la percepció individual.[4]


A pesar de que el marc TOE ha segut àmpliament utilisat, ha experimentat un desenroll teòric llimitat des de la seua introducció.[5] Segons Zhu i Kraemer (2005),[6] la raó d'esta falta de desenroll és que el marc TOE és "massa genèric" i permet un alt grau de llibertat en la variació de factors i mides, per lo que no hi ha una necessitat urgent de modificar la teoria en sí. Una atra raó important, segons Baker (2012), és que la teoria s'alinea "massa ben" en atres teories d'adopció tecnològica i no oferix explicacions competitives[5]. Per lo tant, existix una tensió molt llimitada per a modificar el marc.

Referències

  1. ↑ (1990) The Processes of Technological Innovation, Lexington, Massachusetts: Lexington Books. OCLC 20669819. ISBN 9780669203486.
  2. ↑ “Literature review of information technology adoption models at firm level” (2011). The Electronic Journal Information Systems Evaluation 14 (1): 110–121.
  3. ↑ “Integrated technology-organization-environment (T-O-E) taxonomies for technology adoption” (2017). Journal of Enterprise Information Management 30 (6): 893–921. doi:10.1108/JEIM-03-2016-0079.
  4. ↑ “Rols of individual perception in technology adoption at organization level: behavioral model versus TOE framework” (2020). Journal of System and Management Sciences 10 (3): 97–118. doi:10.33168/JSMS.2020.0308.
  5. ↑ 5,0 5,1 (2012) «The technology–organization–environment framework», Information Systems Theory: Explaining and Predicting Our Digital Society, Vol. 1 (vol. 28), New York: Springer, pp. 231–245. doi:10.1007/978-1-4419-6108-2_12. OCLC 757742355. ISBN 9781441961075.
  6. ↑ “Post-adoption variations in usage and value of i-business by organizations: cross-country evidence from the retail industry” (2005). Information Systems Research 16 (1): 61–84. doi:10.1287/isre.1050.0045.