Malpighia mexicana
El nanche roig (Malpighia mexicana)[1] (IK) és un arbre pertanyent a la família Malpighiaceae. És un arbre chicotet de fins a 5 metros d'alt. Les seues fulles són coriáceas, ovadas, grosses i pubescentes. És originari de Mèxic, América Central i Sudamérica. Els natius de les illes d'Amèrica consumixen els fruts. Els seus fruts són rojos i mantenen les glándulas florals en la base del frut. Els espanyols varen nomenar a estos fruts com “la cirera de les Índies Occidentals” pel seu color i sabor semblats a la cirera europea. Habita en la Selva baixa caducifolia i vegetació secundària derivada de l'anterior.[2]
Classificació i descripció
[editar | editar còdic]Arbustos o arbres menuts, 1–8 m d'alt; brots densament coberts de pèls fins quan jóvens, a voltes desprovistos d'estos i llaugerament rugosos, àmpliament ramificat de color gris clar en algunes taques blanquecinas. Fulls regularment espayats, separades per entrenudos, làmines dels fulls més grans elíptiques o ovadas, 4.5–15 cm de llarc i 2– 8 cm d'ample, cortamente acuminadas, agudes, obtuses o redonejades en l'àpiç, cuneadas a truncades en la base, persistentemente revestides de pèls en el envés o sense estos en madurar; pecíol 4–10 mm de llarc. Inflorescència tipo umbela o corimbe compostes de 4–16 flors. Les flors són de 7 a 15 mm de llongitut en un cáliz compost de 5 sépals, la corola està composta de 5 pétals de color rosa i es tornen de color rosa en madurar, pedúncul de l'inflorescència 5 - 20 mm de llarc, bràctees majorment 2–3.5 mm de llarc. El frut és tipo drupa, de 12–15 mm de llarc i 15–20 mm d'ample, pla, roig en madurar; l'os de la drupa permaneixent units o separats pero continguts en una polpa comuna en madurar. Té 3 llavors semicirculares, aplanadas i ornamentadas, en testa dura.[3]
Distribució
[editar | editar còdic]El nanche roig, és una espècie nativa de Mèxic, i es distribuïx en els estats de Durango, Jalisco, Michoacán, Pobla, Guerrero, Oaxaca, Chiapas i Yucatán.[4][3]
Ambient
[editar | editar còdic]Esta espècie es desenrolla en sols arcillosos, en selva caducifolia i zones pertorbades de les zones templades, es desenrolla entre els 240 i 2200 msnm, és molt comú trobar-les en vores de terrenys agrícoles.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]És una espècie que té un us artesanal, medicinal i alimentici. No obstant, esta planta ha segut severament atacada per diferents insectes, que danyen fortament la fruta i ya no és atractiva per al consum. En Oaxaca, l'insecte que s'han detectat afecta el frut és un picudo, el qual a la seua volta és controlat per 6 morfoespecies de parasitoides.[4] No és una espècie que es trobe baix algun criteri de la norma 059-ECOL-2010 de la SEMARNAT en Mèxic.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx
- https://és.wikipedia.org/wiki/Malpighia
- www.tropicos.org/name/19500431?projectid=7
- Enciclovida té un artícul sobre Malpighia mexicana
- Naturalista.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ann. Sci. Nat. Bot. sér. 2, 13: 337. maig de 1840
- ↑ Dorat, Oscar; Arias Dolç, M. (2012). , Tropico Sec- Universitat Autònoma de l'Estat de Morelos..
- ↑ 3,0 3,1 Martínez, M. 1994. Catàlec de noms vulgars i científics de plantes mexicanes. Fondo de Cultura Econòmica. Mèxic. 276-278 pp.
- ↑ 4,0 4,1 Jarquin, L. R. 2007. Parasitoides associats a insectes en fruts de nanche roig (Malpighia mexicana) en Oaxaca. Tesis. CIIDIR, IPN, Oaxaca.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Malpighia mexicana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.