Magnetofección
Magnetofección és un método de transfección que utilisa la química de les nanopartículas magnètiques i camps magnètics per a concentrar partícules que contenen àcit nucleico i mostres en l'úter per a apuntar a les cèlules del cos.[1] Este método intenta unir les ventages dels métodos de transfección bioquímics (lípitss catiónicos o polimèrics) i físics (electroporación, biolísticos) en un sol sistema, excloent els seus inconvenients (baixa eficàcia, toxicitat). El fenomen en sí mateixa cau baix el superparamagnetismo.
Descripció
[editar | editar còdic]Les enzimes, proteïnes i atres substàncies biològica i químicament actives han segut immovilisades sobre nanopartículas magnètiques.[2] Aixina mateix, són amprades en reaccions inclús dins del propi cos humà, tals com la separació celular, la desintoxicació dels decorreguts biològics, la reparació de teixits, administració de fàrmacs, resonància magnètica de formació d'imàgens, la hipertermia i la magnetofección.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Article
- ↑ Huang-Hao Yang; Shu-Qiong Zhang, Xiao-Lan Chen, Zhi-Xia Zhuang, Jin-Gou Xu, and Xiao-Ru Wang (2004). “Magnetite-Containing Spherical Silica Nanoparticles for Biocatalysis and Bioseparations”. Analytical Chemistry 76 (5): 1316–1321. doi:. PMID 14987087.
- ↑ Gupta AK (2005). “Synthesis and surface engineering of iron oxide nanoparticles for biomedical applications”. Biomaterials 26 (18): 3995–4021. doi:. PMID 15626447.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Magnetofección» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.