Maduració de l'afinitat

En inmunología, la maduració de l'afinitat és un procés pel qual els limfocits B produïxen anticossos en una afinitat cada volta major durant el curs d'una resposta inmunitario.

En les repetides exposicions al mateix antígeno, el hospedador produirà anticossos d'afinitats successivament majors. Una resposta secundària pot provocar que els anticossos aumenten varis órdens de magnitut la seua afinitat sobre la resposta primària. Es pensa que el procés implica atres dos interrelacionados que tenen lloc en els centres germinals dels òrguens linfoides:

1. Hipermutación somàtica (SHM, per les seues sigles en anglés): Polimorfisme en les regions variables que codifiquen la regió d'unió a antígeno (conegudes com a regions determinants de la complementarietat) dels gens d'immunoglobulina que s'acumulen clonalmente en els repetits estímuls, per un procés mediat per la citidín desaminasa induïda per activació. Estos polimorfisme alteren estocásticament l'especificidad i l'afinitat de l'unió dels anticossos produïts per una progenie celular.
2. Selecció clonal: Els limfocits B que han sofrit SHM deuen competir per recursos de creiximent llimitats, incloent la disponibilitat de antígenos. Les cèlules dendríticas foliculars (FCDs) dels centres germinals presenten el antígeno als limfocits B, i solament les progenies de limfocits B que presenten les majors afinitats són seleccionades per a sobreviure, mentres que les demés sò destruïdes. Despuix de vàries rondes de selecció, els anticossos secretados resultants adquirixen un increment efectiu en l'afinitat pel antígeno.

Referències

• Janeway,CA; Staff, VV. Traducció d'Eva Sanz (2003). Inmunobiología: el sistema inmunitario en condicions de salut i malaltia, Elsevier Espanya.