Anar al contingut

Macrolactonización de Corey–Nicolaou

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La macrolactonización de Corey-Nicolaou és un método de síntesis orgànica en la que es formen lactonas de més de 6 membres. Va ser desenrollat pels químics Elias James Corey i K. C. Nicolaou.[1] La reacció de macrolactonización es porta a terme en 2,2'-dipiridildisulfuro i trifenilfosfina. El pas de ciclación generalment requerix una temperatura alta. Posteriorment es va descobrir que l'adició de sals d'argent (per eixemple, AgBF4) per a l'activació del piridiltioéster accelera dramàticament la reacció. Este método proporciona el primer método per a preparar lactonas de tamany mijà a gran.[2] Anteriorment, la lactonización intramolecular superava a l'intermolecular inclús a baixes concentracions. Una gran ventaja d'esta reacció és que es realisa en condicions neutres que permeten la presència de grups funcionals lábiles en àcit i bases. Fins a la data, s'han sintetisat en èxit anells de 7 a 48 membres utilisant este método.[3]

mechanism of Corey-Nicolaou macrolactonization
mechanism of Corey-Nicolaou macrolactonization

La reacció es produïx en presència de 2,2'-dipiridil disulfuro i trifenilfosfina. La reacció generalment se somet a refluix en un dissolvent no polar tal com benceno. El mecanisme comença en la formació de l'éster 2-piridinotiol (esquema 19). La transferència de protones proporciona un intermig dipolar en el que el alcóxido nucleófilo ataca el centre electrofílico de carbonilo, proporcionant un intermig tetraèdric que produïx el producte de macrolactona. Un dels primers eixemples d'este protocol es va aplicar a la síntesis total de zearalenona.[4]

macrolactonization total synthesis example
macrolactonization total synthesis example


Referències

[editar | editar còdic]
  1. “Efficient and mild lactonization method for the synthesis of macrolides” (1974). J. Am. Chem. Soc. 96 (17): 5614–5616. doi:10.1021/ja00824a073.
  2. “Synthesis of novell macrocyclic lactones in the prostaglandin and polyether antibiotic séries” (1975). JACS 97 (3): 653–654. doi:10.1021/ja00836a036.
  3. “Synthesis of macrolides” (1977). Tetrahedron 33 (7): 683–710. doi:10.1016/0040-4020(77)80180-4.
  4. “Efficient and mild lactonization method for the synthesis of macrolides” (1974). JACS 96 (17): 5614–5616. doi:10.1021/ja00824a073.