Macoubea guianensis
El ucuye, amapá, cumá, cucuy o molongó (Macoubea guianensis) és un arbre de la família de les apocináceas, nativa de la Amazònia, que creix en les Guayanas, Baïa i nort de Brasil, sur de Veneçola, Colòmbia i nororiente del Perú, en les terres baixes no inundables, fins als 1.600 m d'altitut.
Descripció
[editar | editar còdic]Alcança entre 5 i 25 m d'altura, el tronc presenta un exsudat blanc.[1] Fulls simples, opostes, elíptiques[2] o obovadas de 10 a 19 cm de llongitut per 4,5 a 9,5 cm d'ample. Inflorescència terminal en cim corimbosa, en moltes flors grogues menudes, aglomeradas, pedúncul d'1 a 2,5 cm de llongitut.[1] El frut és una baya subglobular[2] (forma de palometa), de color canella en madurar, sincárpica, grossos, de 4 a 5,5 cm de llarc, rugosos; en vàries llavors oblongas, d'1,3 a 1,6 cm de llarc, negres, rugosas,[1] que suren en l'aixarop que ompli el frut.
Usos
[editar | editar còdic]És cultivat pels indígenes en els seus chagras per a consumir el seu frut, ric en sucres, la qual proporciona ademés potassi i calcio.[3] Generalment es consumix fresc succionant la mel que conté, pero també es deixa fermentar el líquit del frut sense obrir per a obtindre un licor[3] o es macera i es cuina per a preparar un suc lechoso.[4]
L'exsudat o làtex del talle s'usa en la medicina tradicional, que li atribuïx propietats per a aliviar les malalties pulmonars.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Macoubea guianensis va ser descrita per Jean Baptiste Christophore Fusée Aublet i publicat en Histoire dones Plantes de la Guiane Françoise 2(Suppl.): 18, t. 378. 1775.[5]
- Tabernaemontana aubletii (Aubl.) Pulle, Recueil Trav. Bot. Néerl. 9: 157 (1912).
- Tabernaemontana macrophylla Poir. in J.B.A.P.M.de Lamarck, Encycl., Suppl. 5: 267 (1817).
- Tabernaemontana reticulata A.DC. in A.P.de Candolle, Prodr. 8: 366 (1844).
- Tabernaemontana paucifolia Müll.Arg. in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 6(1): 87 (1860).
- Merizadenia amplifolia Miers, Apocyn. S. Amer.: 79 (1878), nom. illeg.
- Rhigospira paucifolia (Müll.Arg.) Miers, Apocyn. S. Amer.: 69 (1878).
- Rhigospira reticulata (A.DC.) Miers, Apocyn. S. Amer.: 69 (1878).
- Rhigospira sinuosa Miers, Apocyn. S. Amer.: 70 (1878).
- Macoubea paucifolia (Müll.Arg.) Markgr. ex Ll.Williams, Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 15: 422 (1936).
- Macoubea reticulata (A.DC.) Markgr., Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 14: 178 (1938).
- Macoubea sinuosa (Miers) Markgr., Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 14: 178 (1938).
- Parahancornia tabernaemontana Woodson, Bull. Torrey Bot. Club 75: 556 (1948).
- Macoubea witotorum R.I.Schult., Bot. Mus. Leafl. 24: 193 (1976).[6]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Característiques de les apocynáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Banc d'objectes d'aprenentage i d'informació Ucuye, Amapá, Cucuy, Molongó, Rokoroko. - Macoubea guianensis Aubl. [1] archivat en Wayback Machine. UDEA.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Revilla, Juan. 2002. Plantes Úteis dona Bacia Amazônica I: 363. Manaus: Inpa.
- ↑ 3,0 3,1 Cárdenas L. Dairon; C.A. Marín; L.S. Suárez; AC. Guerrero i P. Noyufa (2002) Plantes útils de Fardacho Cocha i la Serranía del Churumbelo, Putumayo [2] archivat en Wayback Machine. Bogotà:Sinchi - Colciencias. ISBN 958-96878-9-X
- ↑ Gutiérrez, Ruth (1996) "Maneig dels recursos naturals (fauna i flora) pels Nukak". Tesis de grau. Bogtoá: Universitat Nacional.
- ↑ «Macoubea guianensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 d'octubre de 2013.
- ↑ «Macoubea guianensis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 18 de novembre de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Imàgens en Google
- Este artícul conté una traducció derivada de «Macoubea guianensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.