Müller-thurgau

Müller-thurgau

Arracades de müller-thurgau.

Percentage de les varietats comunes de raïm en Alemània. 1964-2006. Note's l'aument i la disminució de la müller-thurgau's. Senyes preses de les Estadístiques Alemanes del Vi, de l'Institut Alemà del Vi.

La müller-thurgau és una varietat de raïm blanc que va ser creada per Hermann Müller en el cantó suís de Turgovia (en alemà Thurgau) 1882. És un creuament de riesling en madeleine royale. És usada per a fer vi blanc en Alemània, Àustria, el nort d'Itàlia, Hongria, Anglaterra, Austràlia, República Checa, Eslovàquia, Eslovènia, Nova Zelanda, els Estats Units i Japó. Encara que les plantacions varen disminuir significativament en la década de 1980, en 2006 seguia sent la segona varietat més plantada d'Alemània, en unes 14000 ha, que suponen un 13,7% del total de la superfície de vinyes. En 2007 es va celebrar el seu 125 aniversari en l'Institut de Engendramiento de Raïms de Geisenheim. La müller-thurgau també és coneguda com rivaner (en Àustria, Alemània, Luxemburc i especialment en quan s'usa per a vins secs), riesling x sylvaner, riesling-sylvaner (en Suïssa), johannisberg (en el cantó de Valais, Suïssa) i rizlingszilváni (en Hongria).

Història

Quan el doctor Müller va crear el raïm en l'Institut de Engendramiento de Raïms de Geisenheim a finals de el XIX la seua intenció era combinar l'intensitat i complexitat del raïm riesling en el habilitat per a madurar pronte de la silvaner. Encara que el resultat no va conseguir be estes dos qualitats, açò no va impedir que es convertira en una varietat àmpliament plantada en les regions vitícoles alemanes.

En la década de 1970, la müller-thurgau va passar a ser el raïm més plantat d'Alemània. Una possible raó de la popularitat d'esta varietat és la capacitat de créixer en un ampli ranc de climes i terruños relativament ampli. Moltes d'estes vinyes es varen plantar en àrees planes que no estaven particularment adaptades per al cultiu d'atres varietats de vinya i perque era més rendable que la remolacha azucarera, que era el cultiu habitual en eixos llocs. La vinya madura pronte, dona uns rendiments alts i demanda menys espai de plantació que atres vinyes, com per eixemple la riesling. Els vins de müller-thurgau són llaugers per la seua baixa acidea, pero conten en un sabor afrutado. Els seus vins poden beure's relativament jóvens i, llevat algunes excepcions, no es considera que millore en l'edat. Estos fets impliquen que la müller-thurgau és una via econòmicament barata de produir grans cantitats de vins semidulces alemans, com el liebfraumilch i el piesporter, que varen ser molt populars fins a la década de 1980.

Les plantacions de müller-thurgau varen créixer ininterrompudament fins a l'hivern de 1979, quan l'1 de giner va haver una caiguda de les temperatures fins als -7 °C en moltes àrees, lo que va devastar a moltes de les noves varietats pero no va afectar a varietats com la riesling, que tenien brots més grossos despuix de centenars d'anys de selecció. En les décades següents, els productors varen escomençar a cultivar un ranc més ampli de varietats i la müller-thurgau en l'actualitat és menys plantada en Alemània que la riesling, encara que seguix contant en una superfície significativa en Alemània i en el Món.

Encara que la cantitat total de plantacions alemanes de müller-thurgau està en decliu, en 2009 la varietat estava en tercer lloc pel que fa a les noves plantacions alemanes, despuix de la riesling i la pinot noir, en entorn a un 8% de totes les noves plantacions entre 2006 i 2008.

Genealogia

El recent anàlisis del seu perfil de ADN ha determinat que el raïm va ser creat per mig d'un creuament entre la riesling i la madelein royale, i que no és un creuament en silvaner o en atres varietats que s'han sugerit. En 1996, es va creure que provenia provablement de la varietat chasselas admirable de courtiller. No obstant, en l'any 2000 es va demostrar que aquella admirable de courtiller era la madeleine royale. Durant molt temps es va creure que la chasselas era un plantón seleccionat de la chasselas, pero l'anàlisis del seu perfil de ADN sugerix que és un creuament entre pinot i trollinger.

Regions

Alemània

En el 2024 en Alemània hi havia 3,797 ha en Renania, 2,081 ha en Baden, 1,563 ha en el Palatinado, 1,347 ha en Franconia, 714 ha en la regió del Mosela, 462 ha en Nahe i 117 ha en Saale-Unstrut.

En Alemània, és comú mesclar la müller-thurgau en la bacchus, o en chicotetes cantitats de morio muscat per a realçar els seus sabors. La bacchus i la morio muscat són molt aromàtiques i no produïxen bons vins monovarietales per la seua falta d'acidea i d'estructura.

Atres regions

Fòra d'Alemània, el raïm ha alcançat moderades cotes d'èxit per produir vins vivarachos en Itàlia, el sur d'Anglaterra (a on moltes atres raïms no maduren molts anys), Luxemburc (a on li la coneix com rivaner) i la República Checa.

Atres països europeus en els que està present són Hongria (8000 ha), Bèlgica (0,5 ha en Château Bon Baron, en Lustin, i està autorisada en les AOC Côtes de Sambre et Meuse, Hageland, Haspengouw, i Heuvelland. Àustria (5236 ha, un 7,8 % de la vinya del país), Eslovàquia (1,362  ha), Suïssa (a on és coneguda com rivaner), Suïssa (a on és coneguda com riesling x silvaner), Itàlia, Macedònia del Nort (els ceps autòctons d'esta varietat es coneixen com kratosija), Eslovènia, Croàcia (a on és coneguda com rizvanac), França, Moldàvia i Països Baixos.

Nou Món

El raïm està present en Austràlia (en la regió vitícola de Mudgee), Nova Zelanda (hui un raïm poc comú), Estats Units, Japó i China.