Múcura
Una múcura és un recipient de fanc arcilloso de la família dels cànters, similar a la botija, de tamany mijà, en llarc i estret coll i peu esferóide com en les gorcs.[Nota 1] Vasija precolombina usada per a arreplegar, beure i almagasenar aigua, chicha, cereals. Simbòlicament és una representació de lo femení, més concretament de la pancha de la dòna. És també peça d'aixovar en els ritos funeraris en diversos països d'Iberoamèrica.
Etimologia
El Diccionari de la llengua espanyola l'estima veu d'orige cumanagota, i la definix com «ánfora de fanc utilisada per a la conservació de l'aigua» en Colòmbia, Veneçuela i Cuba. I afig un segon significat aplicat a les persones meques o poc hàbils.
Pedro José Ramírez Sendoya la definix com «ánfora de fanc», i du les consideracions de la Encyclopaedie der Karaïben d'Ahlbrinck (p. 36) que la cataloga com Carib i la d'Alonso Garzón de Tahuste (p. 42) que la considera Cumagoto.
Usos
Des d'abans de la colonisació europea i fins a principis del XX, es va usar per a la recollida i l'almagasenament d'aigua, i com a botella de chicha en les celebracions tant religioses com a socials.[Nota 2][Nota 3]
Referències
Notes
- ↑ «És cànter de fanc dels indis encara que de diferent hechuras dels nostres, perque són de més ventre, el coll més llarc i la boca més chicoteta i sense pico. En estes tiren el seu vi i allí es cobrix i d'allí es gasta per que no tenen una atra trascolada que d'ella a l'estòmec.» Fra Pedro Simón
- ↑ «Va procedir després a la borrachera en casa del nóvio, estant previngudes múcuras de chicha i totumas.» Fra Pedro Simón, III, 370
- ↑ «Els indis luego que els donen el seu quarto de part del mort, ho fan cendra i pols els quals guarden en una múcura.» Aguado II, 162
Bibliografia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Múcura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.