</noinclude>

Mòmies del Tarim
La "Mòmia Xiaohe", exhibida en el Museu de Sinkiang, és una de les mòmies més antigues de Tarim, que data de fa més de 3800 anys.
Mòmia anomenada "La Bella de Loulan", en el Museu de Sinkiang.
Mapa de la depressió del Tarim, essencialment ocupat pel desert del Taklamakán.

Les mòmies del Tarim són una série de mòmias de tipo «europeu» o «caucásico» que daten de el II i I mileni a. C., descobertes en el territori actualment ocupat per China, en la conca del riu Tarim.

Estes mòmies tenen una cultura material i característiques genètiques que semblaven indicar que el seu orige es trobava a l'oest d'Eurasia. Per això, generalment, es considerava que es tractava d'una de les cultures indoeuropeas antigues més a l'orient, junt en les cultures siberianas i centroasiáticas d'Andrónovo o d'Afanásievo.

És plausible, encara que incert, que el poble de les mòmies fora el ancestro de la civilisació tocaria, una cultura indoeuropea que va perdurar en la conca del Tarim fins al VIII de la nostra era.

Descobriments arqueològics

 
Mòmia de Tarim en el Museu de Sinkiang.

La datació elaborada en les últimes décades ha mostrat que les mòmias més antigues dataven de 1800 o 2000 anys a. C. Tal és el cas del cementeri de Qäwrighul, a on els cossos han segut datats en 2000 a 1500 a. C.[1] Les mòmies més recents, just abans del periodo pròpiament dit de la civilisació tocaria, dataven del 200 a. C.

Esta antiguetat, aixina com les característiques «occidentals» de la cultura material i de l'apariència física de les mòmies millor conservats, ha suscitat cert interés tant en els mijos com en els investigadors.

Història

 
Sir Aurel Stein en el replanell del Tarim, 1910.

Les primeres mòmies varen ser descobertes en l'actual regió autònoma dels uigures de Sinkiang, en China, a fins de el XIX i principis de el XX. En particular, va ser l'obra dels exploradors Sven Hedin («qui va identificar les mòmies desecadas de la cultura de Qäwrighul»)[1] i sobretot sir Aurel Stein, «l'arqueòlec més actiu en l'exploració del replanell del Tarim en els primers anys de descobriments».[1]

No obstant, l'investigació i els descobriments arqueològics no varen ser alvançats fins als anys 1970. Aixina, en el curs de quatre décades prèvies a 2010, entorn a 500 tombes varen ser obertes en tot el replanell del Tarim, les quals contenien vàries centenes de mòmies.[2] Estes tombes s'ubicaven principalment en les regions d'Hami, Loulan, Lop Nor o Qiemo.[2]

Estudis genètics

 
Cadàver momificado desenterrado en el cementeri de Xiaohe.

Un estudi en 2021, del lloc cridat Cementeri Xiaohe en Xinjiang, realisat per investigadors chinencs, europeus i americans va analisar el ADN de 13 mòmies, secuenciando els seus genomes per primera volta.[3] Els resultats sugerixen que no pertanyien a nouvinguts de l'oest, sino a un grup descendent d'una antiga població asiàtica de l'edat de gèl. Representen una població local altament aïllada genèticament.[4]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Higham, Charles, (2004). Encyclopedia of Ancient Asian Civilizations. Facts on File, pág. 340, ISBN 0816046409
  2. ↑ 2,0 2,1 Arthur C. Aufderheide (2011). The Scientific Study of Mummies, Cambridge University Press, pág. 268, ISBN 9780521177351
  3. ↑ Katie Hunt,. «[1]». Consultat el 29 d'Octubre de 2021 (en anglés).
  4. ↑ Zhang(2021).«The genomic origins of the Bronze Age Tarim Basin mummies».Nature.Consultat el 29 d'octubre de 2021.

Bibliografia

  • Barber, Elizabeth (2000). The Mummies of Urumchi. Washington D.C.: TBR Book Club.
  • Mallory, James i Victor Mair (2008). The Tarim Mummies. Londres: Thames & Hudson.

Videografía

  • Els momies du bassin du Tarim, Regne Unit, 2007, 52mn, dirigida per David Shadrack Smith.


Referències