Método de Cannizzaro
Ya que els àtoms són indivisibles, en una molècula deu haver necessàriament un número entero, i casi sempre senzill, d'àtoms de cada classe. Si es determina el pes molecular dels composts d'un element i el percentage en que entra este element en cada u dels composts, les cantitats trobades són múltiples senzills del pes atòmic de l'element.
Va ser Cannizzaro —en un artícul de 1858 Sunto vaig donar un cors vaig donar Filosofia Chimica [Bosqueig d'un curs de filosofia química], en el que va insistir en la distinció entre pes atòmic i pes molecular, acabant de fixar l'hipòtesis prèviament efectuada per Avogadro[1][2][3]— qui va determinar que un mol de gas ocupava un volum de 22,4 litros en condicions normals (c.n.). El seu método va permetre determinar la massa atòmica.
| Compost | Massa de 22,4 l | % de carbono | Massa de C | N.º d'àtoms de C en 1 molècula |
| Acetona | 58 | 62,1 % | 36 | 36 / 12 = 3 |
| Metà | 16 | 75,0 % | 12 | 12 / 12 = 1 |
| Etanol | 46 | 52,2 % | 24 | 24 / 12 = 2 |
| Formaldehit | 30 | 40,0 % | 12 | 12 / 12 = 1 |
| Acetileno | 26 | 92,3 % | 24 | 24 / 12 = 2 |
En la taula es mostra com a eixemple de l'utilisació d'este método per a varis composts de carbono.
A partir de la senya del volum molar (22,4 l de compost) Cannizzaro averiguava la massa molecular d'un determinat compost gaseós de l'element (p. el carbono), com es mostra en la segona columna de la taula.
A continuació es feya un anàlisis elemental de cada compost, trobant el percentage de l'element (vore composició centesimal) en cada u dels composts analisats (segona columna).
Finalment es calculava la massa de l'element en la massa molecular de cada compost (fent el producte de les senyes contingudes en la columna segona i tercera).
La massa aixina calculada deu ser la massa atòmica (si en el compost entra un sol àtom de carbono per molècula) o un múltiple sancer d'este si entra més d'un.
Si s'elegix un número suficient de composts, és molt provable que a lo manco un d'ells continga un sol àtom per molècula de compost, d'esta manera la massa atòmica deu ser el valor més baix (és dir, el màxim comú divisor de tots els valors obtinguts). Per això este método es coneix també com a método del màxim comú divisor.
Referències
- ↑ Cannizzaro (1858) "Lettera del Prof. Stanislao Cannizzaro al Prof. S. de Luca; sunto vaig donar un cors vaig donar filosofia chimica, fatto nella R. Universita' vaig donar Genova," Il Nuovo Cimente, vol. 7, pages 321-366.
- ↑ de Milt, Clara(1951).«The Congress at Karlsruhe».Journal of Chemical Education.28(8)
- 421–425.doi:10.1021/ed028p421.Consultat el 29 d'agost de 2007.
- ↑ Hartley, Harold(1966).«Stanislao Cannizzaro, F.R.S. (1826 – 1910) and the First International Chemical Conference at Karlsruhe».Notes and Records of the Royal Society of London.21
- 56–63.doi:10.1098/rsnr.1966.0006.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Método de Cannizzaro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.