Método NUT
El Método del Número d'Unitats de Transferència (NUT) s'usa en el càlcul de bescanviadors de calor per a determinar les temperatures finals dels decorreguts de treball quan es dispon d'un bescanviador o es coneix la seua superfície d'intercanvi, com succeïx quan es vol seleccionar, per a un determinat us, un bescanviador entre varis disponibles o es desija utilisar un bescanviador per a un us diferent d'aquell para el que es va dissenyar.
Es podria utilisar el método de càlcul tradicional[1] , basat en el balanç d'energia i les equacions de transmissió de calor, pero si es desconeixen les temperatures d'eixida dels decorreguts, caldria fer-ho iterativament, presuponent-les i comprovant posteriorment el resultat. Si no es conseguix la suficient aproximació caldrà repetir el càlcul.
El método NUT o NTU va ser desenrollat per London i Seban (1942)[2] i es basa en la determinació de dos números adimensionales i a partir d'ells per mig d'una gràfica o un àbac determinar un tercer en el que podran calcular-se les temperatures d'eixida.
S'escomença per calcular la capacitat calorífica d'abdós decorreguts:
A on és el cabal másico i el calor específica. Els subíndexs expressen primari, secundari.
El primer número adimensional és el NTU:
En la que és el coeficient global de transmissió del bescanviador, és la superfície d'intercanvi i és la capacitat calorífica menor dels dos decorreguts.
L'atre número adimensional és el coeficient de capacitat :
El és el bot tèrmic entre entrada i eixida de cada decorregut.
En estos dos valors, s'obté en l'àbac o en la gràfica[3] corresponent al tipo de bescanviador, el valor de l'efectivitat del bescanviador, que es definix com el cocient entre la calor absorbida o entregat pel decorregut de capacitat calorífica menor i la màxima calor que podria intercanviar-se.
en la que és el bot tèrmic entre l'entrada i l'eixida, major dels dos decorreguts, i és la temperatura d'entrada del decorregut calent i és la temperatura d'entrada del decorregut fret.
En açò es calcula la temperatura d'eixida d'un dels dos decorreguts i l'atra es pot calcular per mig de l'equació que expressa que la calor absorbida pel decorregut secundari és igual a la calor entregada pel primari.
En la que els subíndexs: primari, secundari, primari d'entrada, primari d'eixida, secundari d'entrada i secundari d'eixida.
Referències
- ↑ [1] heat- exchanger performance by the LMTD and -NTU methods.
- ↑ Segons Sekulik les solucions varen ser obtingudes prèviament per Nusselt (1911).Sekulic, D. P., Shah, R. K., and Pignotti, A. (1999). A Review of Solution Methods for Determining Effectiveness—Ntu Relationships of Heat Exchangers with Complex Flow Arrangements
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2015. Consultat el 14 d'abril de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Método NUT» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.