Més Aynak
Mes Aynak és una regió àrida província de Lawgar, a uns 40 quilómetros al sur de Kabul (Afganistan), en plena Ruta de la Seda. La zona és molt rica en minerals i posseïx un dels jaciments arqueològics més grans i importants d'Afganistan, principalment, en relació en el passat budiste del país.[1] En la década dels 90, va albergar un dels camps d'entrenament més importants d'Al-Qaeda.[2]
Camp d'entrenament
[editar | editar còdic]El campament va ser obert en 1999 dins d'una mina de coure russa abandonada, just en acabant de que l'eixèrcit nortamericà destruïra un atre que tenien prop de Khost un any abans, convertint-se en l'únic campament en actiu fins que els talibán varen concedir el permís per a la construcció del campament Al Farouq, prop de Kandahar. Un dels instructors va ser Saif al-Adel, un dels alts càrrecs d'Al-Qaeda i expert en explosius. Segons la Comissió de l'11-S, d'eixe camp d'entrenament va eixir Ibrahim al Thawar que va colaborar en l'atentat contra el USS Cole.[2]
Jaciment arqueològic
[editar | editar còdic]
El lloc va escomençar a ser estudiat i excavat per la Delegació Arqueològica Francesa en Afganistan (DAFA) junt en científics afgans en 2010,[3] trobant un complex monástico en capella abovedada, habitàculs dels monges, ademés d'atres peces que en conjunt, daten d'entre els sigles I a el V. També s'han trobat pintures murals en colors prou ben conservats, una gran cantitat d'escultures, incloent un buda durmiente, monedes, peces de vidre aixina com ferramentes per a fer-les. Per un atre costat, els arqueòlecs varen descobrir manuscrits que pot proporcionar evidència sobre la presència de les tropes d'Alejandro Magne. Entre maig de 2010 i juliol de 2011, els arqueòlecs varen conseguir rescatar uns 400 artículs a contrarellonge pel contracte que el govern afgà va firmar en una empresa chinenca que preveu la destrucció de gran part del patrimoni per a poder realisar les seues excavacions.[4] Les llabors dels arqueòlecs se centren en salvar tantes peces com pugues, ya que un trasllat al por mayor no és possible per la gran fragilitat de la major part d'elements, en estar fets en atobó i esquisto.[1]
L'extensa àrea del jaciment cobrix aproximadament 400.000 metros quadrats, comprenent varis monasteris i vàries zones residencials. Segons els restants que s'és estan trobant, sembla que els budistes varen començar a establir-se en eixa zona fa casi dos mil anys, es varen sentir atrets per la gran disponibilitat de coure que oferia la zona. Segons els estudis de la DAFA, la fundició construïda pels budistes va poder haver cessat per la desforestación, fet que va fer inviable la continuïtat de la mateixa en els mijos que disponien.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Wall Street Journal. «Rescuing Afghanistan's Buddhist History» (en anglés). Consultat el 16 de giner de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 Comissió de l'11-S (2004). 11-S, l'Informe, Edicions Paidós. ISBN 9788449316883.
- ↑ Art.tv. «Dones archéologues français au secours de trésors afghans» (en francés). Archivat des d'el original, el 10 de març de 2012. Consultat el 16 de giner de 2012.
- ↑ La Gran Época. «Empresa chinenca demoliria temple budiste de 2.600 anys en Afganistan». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 16 de giner de 2012.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mes Aynak» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.