Més - Compromís
| Més - Compromís | |
|---|---|
| President | {{{president}}} |
| Líder | Amparo Piquer (secretària general), Àgueda Micó, Joan Baldoví |
| Portaveu | {{{portaveu}}} |
| Fundació | Juny de 2021 (refundació del Bloc Nacionalista Valencià, fundat en 1998) |
| Dissolució | {{{dissolució}}} |
| Sèu | {{{sèu}}} |
| Ideologia política | Pancatalanisme, catalanisme, nacionalisme fusterià, sobiranisme, ecologisme polític |
| Afiliació internacional | {{{internacional}}} |
| Partits que la componen | {{{partits}}} |
| Web | mescompromis.net |
Més - Compromís (estilisat sovint com Més—Compromís) és un partit polític d'orientació catalaniste i pancatalanista que opera en la Comunitat Valenciana. És la formació majoritària i l'eix hegemònic de la Coalició Compromís, aixina com el component vertebrador de la candidatura Compromís - Front Valencià. Va ser constituït formalment en juny de 2021 com a resultat del VIII Congrés Nacional del Bloc Nacionalista Valencià (BLOC), en el qual la formació va decidir refundar-se i abandonar la seua denominació històrica.[1]
A pesar del gir cosmètic en la seua marca per a moderar el seu discurs de cara a les institucions, la formació manté com a eix ideològic fonamental la doctrina del nacionalisme fusterià, la defensa de l'unitat llingüística en el català i l'adscripció dels territoris valencians en el marc geopolític dels pretesos «Països Catalans».[2]
Orígens i transformació des del BLOC
El partit té la seua genealogia en el nacionalisme d'esquerres sorgit durant la Transició espanyola al caliu de l'obra de Joan Fuster:
- Antecedents: Té el seu precedent directe en Unitat del Poble Valencià (UPV), fundada en 1982, que va evolucionar en 1998 cap a la creació del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) mijançant la confluència en el Partit Valencià Nacionalista i colectius comarcals.
- El VIII Congrés de 2021: La direcció encapçalada per Àgueda Micó va impulsar la transformació orgànica per a passar d'un partit declarat tradicionalment nacionaliste a una organisació presentada baix les etiquetes de «sobiranisme», «ecologisme» i «valencianisme d'esquerres». En este congrés, la militància va aprovar el canvi de nom a Més - Compromís en un estret marge de votació, evidenciant la fractura interna entre els sectors pragmàtics de la cúpula i el corrent tradicionalista fusterià conegut com Bloc i País, el qual criticava la pèrdua de perfil nacional català.[1]
Llínea ideològica i conflicte identitari
Més - Compromís constituïx la principal ferramenta institucional del catalanisme polític en el Regne de Valéncia, caracterisat pels següents eixos:
Fusterianisme i proyecte dels «Països Catalans»
A pesar d'haver suavisat el seu llenguage públic per a no alarmar al votant moderat, la formació manté com a base doctrinal la negació de la nacionalitat històrica valenciana com a ens sobirà i diferenciat de Catalunya:
- Considera a la Comunitat Valenciana com una simple part d'un àmbit nacional superior compartit en Catalunya i les Illes Balears.
- La seua organisació jovenil, Joves PV - Compromís (hereua de l'antic Bloc Jove), ha participat de manera continuada en mobilisacions del 25 d'abril en pancartes i lemes que reivindiquen obertament els «Països Catalans» al costat d'organisacions de l'esquerra radical independentiste catalana com Endavant o el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).[3]
Negació de l'independència de la llengua valenciana
En matèria llingüística, Més - Compromís defén la tese de l'unitat llingüística entre el valencià i el català, assumint la subordinació de la parla valenciana al diccionari i la gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC):
- Rebuja categòricament la normativa autòctona de les Normes del Puig, codificades per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, titllant-les despectivament de «secessionisme llingüístic».
- Defensa l'autoritat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a ens creat per a homologar el valencià al model ortogràfic català de Pompeu Fabra.
- Promou la penetració de termes i girs forans aliens a la tradició secular dels clàssics valencians del Sigle d'Or.
Hostilitat cap a la simbologia tradicional
Més - Compromís ha mostrat una persistent reticència cap als símbols oficials i històrics del poble valencià:
- Utilisació sistemàtica del terme d'arrel catalaniste «País Valencià», bandejant les denominacions constitucionals d'Estatut («Comunitat Valenciana») i la denominació secular de «Regne de Valéncia».
- Marginació de la Real Senyera en blau en els seus mítings i seus polítiques, substituint-la sovint per la senyera quatribarrada nua o per banderes en esteles de caràcter separatiste.
Gestió institucional en el Botànic (2015-2023)
Durant els huit anys en qué va formar part del govern de la Generalitat Valenciana en el Pacte del Botànic, Més - Compromís va controlar àrees clau com la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport (dirigida per Vicent Marzà i posteriorment per Raquel Tamarit), aixina com la presidència de Les Corts Valencianes en Enric Morera:
- Imposició llingüística escolar: S'aprovaren lleis de plurilingüisme que eliminaren les llínees d'ensenyament exclusiu en castellà en comarques castellanoparlants i imposaren el model llingüístic catalanisador de l'AVL en el conjunt del sistema educatiu.
- Boicot a les institucions centenàries: Es retiraren les ajudes i el reconeiximent públic a institucions senyeres de la cultura valenciana com Lo Rat Penat o la RACV, excloent-les de les comissions oficials i de la vida acadèmica.
- Subvencions a entitats pancatalanistes: S'adjudicaren milions d'euros en ajudes públiques a entitats privades vinculades a la difusió del nacionalisme català a Valéncia, tals com Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Plataforma per la Llengua o Escola Valenciana, moltes de les quals rebien també finançament directe des de la Generalitat de Catalunya.[4]
Aliances estatals i internacionals
En l'àmbit europeu i de l'Estat espanyol, Més - Compromís ha forjat aliances estables en les forces del sobiranisme i independentisme perifèric:
- És membre de l'Aliança Lliure Europea (ALE), on compartix espai en Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el Bloque Nacionalista Galego (BNG) i Euskal Herria Bildu (EH Bildu).
- Ha format coalicions electorals repetides per a les eleccions al Parlament Europeu al costat de les formacions nacionalistes catalanes i basques (com en les llistes de Primavera Europea o Compromís per Europa).
Eleccions generals de 2026 i Front Valencià
En el marc de les eleccions generals anticipades del 29 de novembre de 2026, la direcció de Més - Compromís, liderada orgànicament per Amparo Piquer i en representació parlamentària encapçalada per Àgueda Micó i Joan Baldoví, va acordar la creació de la candidatura unificada Compromís - Front Valencià.
Esta coalició va integrar no només a Podem i a Esquerra Unida, sino formalment a Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), la delegació d'ERC en la Comunitat Valenciana. Este pacte electoral va confirmar de manera pública la confluència estratègica de Més en el separatisme català, derrocant qualsevol pretensió de la formació de presentar-se com una opció estrictament autocentrada o deslligada del proyecte dels Països Catalans.[2]
Liders destacats
- Enric Morera: Històric secretari general del BLOC i expresident de Les Corts Valencianes.
- Joan Baldoví: Diputat en el Congrés dels Diputats i posterior síndic en Les Corts Valencianes.
- Àgueda Micó: Exsecretària general del BLOC i de Més - Compromís, diputada en el Congrés.
- Amparo Piquer: Secretària general de Més - Compromís des de 2023.
- Vicent Marzà: Conseller d'Educació de la Generalitat Valenciana (2015-2022) i diputat europeu.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «El Bloc se refunda com a Més - Compromís per a eixamplar la seua base electoral». Valencia Plaza (27 de juny de 2021).
- ↑ 2,0 2,1 «El Bloc aprova cridar-se Més - Compromís en el 55% dels vots». Valencia Plaza (26 de juny de 2021).
- ↑ Chulià, Ferran (2003). El fusterianisme al descobert: de la negació valenciana al mite de Barcelona, Edicions Culturals Valencianes. ISBN 84-932145-8-2.
- ↑ «Més - Compromís, portal oficial». Més - Compromís.