Mètoto de Muller
En matemàtiques, el mètoto de Muller[1] és un procediment de resolució numèrica d'equacions no llineals que es basa en el mètoto de la secante, pero que utilisa una aproximació quadràtica en lloc d'una aproximació llineal. Açò oferix una convergència més ràpida que el mètoto de la secante. Una particularitat d'este mètoto és que pot determinar raïls complexes.
Història
Va ser presentat en 1956 pel matemàtic nortamericà David E. Muller (1924-2008), en l'entorn del creixent número d'algoritmes numèrics que varen sorgir en la progressiva generalisació de l'us dels ordenadors.
Procediment
El mètoto de la secante definix una relació de recurrencia basada en l'interpolació llineal entre dos punts. El mètoto de Muller, per la seua naturalea quadràtica, requerix tres punts. Aixina, es partix de la relació següent:
Després, es definixen tres térmens:
La relació de recurrencia per a este mètoto ve donada finalment per:
La primera iteración requerix de tres punts x0, x1 i x2, millor quant més pròxims a la solució buscada.[2]
Referències
- ↑ David E. Muller, A Method for Solving Algebraic Equations Using an Automatic Computer, Math. Comp. 10 (1956), 208-215
- ↑ Mètoto de Muller en MathWorld.
Bibliografia
- David E. Muller, A Method for Solving Algebraic Equations Using an Automatic Computer, Math. Comp. 10 (1956), 208-215 (PDF)
- Kendall E. Atkinson, An Introduction to Numerical Analysis, 2nd edition, 1988, Section 2.4. John Wiley & Sons, New York. ISBN 0-471-50023-2.
- R. L. Burden, J. D. Faires, Numerical Analysis, 4th edition, pages 77ff.
- William H. Press et al. Numerical Recipes in Fortran 77: The Art of Scientific Computing, 2nd edition, 1992, page 364. ISBN 0-521-43064-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Método de Muller» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.