Anar al contingut

Mànega de succió

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mànega de succió flexible de 5 pulgadas (12.7 cm) en acoplament Storz, montada en un camió de bombers

La Mànega de succió és un tipo específic de mànega d'incendis utilisada en operacions de captació, quan un camió de bombers usa un buit per a extraure aigua d'un tanc d'aigua portàtil, piscina o una atra font d'aigua estàtica. Està construïda per a soportar el buit, en lloc de la pressió, junt en l'abrasió i la calor. La Mànega de succió flexible («flex suction») està destinada a usar-se únicament per a aspiració. La Mànega de succió rígida és capaç de soportar tant la pressió com el buit.[1] La Mànega de succió s'utilisa tant en l'extinció d'incendis estructurals com en la d'incendis forestals en tot lo món, i es fabrica en varis diàmetros i tipos de conexió. En els Estats Units, és equip estàndar per als camions de bombers segons les normes de l'Associació Nacional de Protecció contra el Fòc (NFPA).[2]

Us

Un camió de bombers en Mànega de succió visible prop de la part atrassera del vehícul, oposta a les escales
Un vehícul de bombers en Mànega de succió visible en el seu sostre

La Mànega de succió flexible és un tipo específic de mànega d'incendis rígida utilisada en operacions de captació. En amprar esta tècnica, el camió de bombers extrau aigua per a l'extinció d'un suministrament sense pressió, com un depòsit portàtil d'aigua, piscina o una atra font d'aigua estàtica, en lloc d'extraure aigua d'un suministrament presurizado, com una boca d'incendis. En condicions de buit total, una bomba podria elevar aigua 33.9 pies (10.3 m) en condicions d'atmòsfera estàndar; no obstant, les bombes dels vehículs de bombers no són capaços de produir un buit total.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 388  Per esta llimitació i a la pèrdua per fricció, els servicis de bombers no recomanen intentar elevar aigua més de 3 metros (9.8 pies).[1]

La Mànega de succió rígida també pot utilisar-se per a conectar un camió de bombers a una boca d'incendis, per la seua capacitat per a soportar tant el buit com la pressió.[1][3] L'us de Mànega de succió rígida d'esta manera requerix que el camió de bombers es coloque cuidadosadament per la flexibilitat llimitada de la mànega, i pot requerir múltiples bombers pel pes i volum del tram de mànega.[4] L'us de mànega flexible en esta capacitat és ineficaç i perillós, ya que la mànega i els acoplament poden sofrir fallos catastròfics. En determinades circumstàncies, és possible utilisar Mànega de succió rígida per a captar d'una boca d'incendis en suministrament d'aigua adequat pero en un cabal baix.[5]

Les mànegues d'aspiració flexibles estan construïdes per a soportar el buit, en lloc de la pressió de l'aigua, l'abrasió i la calor. Per lo tant, es construïxen de manera diferent a la mànega d'incendis estàndar i tenen accessoris terminals diferents. En els Estats Units, són equip estàndar segons les normes de l'Associació Nacional de Protecció contra el Fòc (NFPA) per a camions de bombers. Ya que ni la Mànega de succió rígida ni la flexible es poden plegar, normalment es monta en el lateral d'un camió de bombers, a sovint opost a les escales de terra.[2] Dita mànega s'utilisa tant en l'extinció d'incendis estructurals com a forestals en tot lo món.[6][7]

Extremitat sumergible d'una mànega de succió (en filtre) d'un camió de bombers

La Mànega de succió rígida també pot utilisar-se per a ampliar l'alcanç de la capacitat de descàrrega d'un camió cisterna d'aigua, si els accessoris de la Mànega de succió rígida coincidixen en els de el camió cisterna que descarrega aigua. Açò podria utilisar-se per a omplir un depòsit portàtil de descàrrega que no estiga immediatament adjacent al camió cisterna, des del qual un atre camió de bombers pot captar. Ya que el moviment de l'aigua durant la descàrrega depén de la gravetat, en lloc de la presurisació mecànica, la Mànega de succió rígida és útil per a esta tasca.[8]

Característiques i construcció

La Mànega de succió es diferencia de la mànega d'incendis estàndart tant en la seua construcció com en el seu us:

  1. La Mànega de succió rígida generalment té una jaqueta exterior opaca negra enrollada o laminada que rodeja un núcleu de resort helicoidal de bobina plana. Els revestiment interior i exterior proporcionen la màxima rigidea, lo que li permet soportar fins a 200 lliures per polzada quadrada manométricas (psig) de pressió, aixina com buit. La Mànega de succió flexible és menys rígida i generalment té un perfil corrugado. A sovint, este tipo de mànega es fabrica en material sintètic molejat transparent o translúcido (com PVC) en forma d'una série d'anells.[9] Els métodos de construcció inclouen el termorretracción del material sobre un núcleu de resort helicoidal de bobina redona. Esta forma permet que la mànega siga alguna cosa flexible, sense permetre que es colapse sobre sí mateixa baix succió, com ho faria una mànega d'incendis normal de jaqueta teixida.[9]
  2. Utilisa juntes d'aspiració. Les juntes en la mànega d'incendis estàndar («juntes de pressió») estan dissenyades per a minimisar la fuga d'aigua entre els acoplament. Les juntes que conecten els trams de Mànega de succió rígida, la bomba i el colador deuen, en canvi, evitar que entre aire en l'acoplament, ya que això estropejaria el buit i permetria l'entrada d'aire en l'admissió de la bomba.[10] Les mànegues d'aspiració rígida de gran diàmetro (4 pulgadas (10.2 cm) o major) ampren en major freqüència conexions de latón roscadas en estàndart nacional, mentres que la Mànega de succió flexible sol utilisar acoplament Storz, que són sense gènero. Les mànegues d'aspiració rígida de 3 pulgadas (7.6 cm) o menys solen utilisar acoplament roscados. En cada cas, la conexió de la Mànega de succió rígida coincidirà en els accessoris de l'admissió de la bomba i la mànega de suministrament, de modo que la Mànega de succió rígida puga utilisar-se en lloc de la mànega de suministrament quan siga apropiat.
  3. És curta. Normalment, la Mànega de succió ve en llongituts de 10 pies (3 m), mentres que la mànega d'incendis ve en llongituts de 50 y 100 pies (15.2 y 30.5 m). Ya que la bomba d'un camió de bombers solament produïx un buit parcial, solament es recomana per a elevar aigua 3 metros (9.8 pies) o menys.[1] Per esta raó, i perque cada unió és una oportunitat per a que un clavill o un sagell imperfecte estropegen el buit, és rar vore molts trams de Mànega de succió rígida conectats entre sí.
  1. No està dissenyada per al seu us en chorrada d'aigua contra incendis.[11] La naturalea hermètica de la Mànega de succió rígida, necessària per a la captació, fa que la mànega no siga adequada per al fluix d'aigua a alta pressió necessari per a rosar una chorrada d'aigua presurizada sobre un incendi.[12] Per lo tant, la Mànega de succió es prova per la seua capacitat per a «previndre el colapse en condicions de buit» en lloc de per la seua capacitat per a funcionar com una llínea d'atac.

La Mànega de succió rígida és anterior als motors de bombers de vapor o gas i ha estat disponible des d'a lo manco 1888, a voltes denominada «Mànega de succió en espiral».[13] Els vehículs moderns estan comunament equipats en Mànega de succió flexible en lloc de rígida, per la relativa facilitat d'us associada en la flexibilitat, aixina com a la creixent rarea d'amprar mànegues d'aspiració per a fonts d'aigua presurizadas.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Fire & Emergency Services Authority of Western Austràlia (2008). «GL 08 Hard Suction (Storz) connections». Archivat des de l'original, el 31 de maig de 2009. Consultat el 19 d'agost de 2009.
  2. ↑ 2,0 2,1 Shapiro, Larry (1999). Pumpers: Workhorse Fire Engines, MBI Publishing, p. 25. ISBN 0-7603-0672-9. Consultat el 30 d'agost de 2009.
  3. ↑ Fornell, Dave (14 de giner de 2013). «Fornell: Hydrant Hook-ups, Chicago Style». Firehouse. Consultat el 20 de maig de 2023.
  4. ↑ International Association of Fire Chiefs (2007). Industrial Fire Brigade: Principles and Practice, Jones & Bartlett, p. 492. ISBN 978-0-7637-3502-9. Consultat el 19 d'agost de 2009.
  5. ↑ Lamm, Willis (2001). «Drafting From Low Pressure Hydrants». firehydrant.org. Consultat el 19 d'agost de 2009.
  6. ↑ «Vehicle Mounted Pump - Godiva World Séries WT2010 and WT4010». Hampshire Fire and Rescue Service. Archivat des de l'original, el 20 de juliol de 2011. Consultat el 19 d'agost de 2009.
  7. ↑ «Draft Number: DZ 4509, New Zealand Fire Service Firefighting Water Supplies Code of Practice» (5 de febrer de 2008). Archivat des de l'original, el 26 de maig de 2010. Consultat el 19 d'agost de 2009.
  8. ↑ Eckman, William F. (1994). The Fire Department Water Supply Handbook, PennWell Books, p. 285. ISBN 0-912212-35-7. Consultat el 10 d'agost de 2008.
  9. ↑ 9,0 9,1 (2000) The Firefighter's Handbook: Essentials of Firefighting and Emergency Response, Delmar Publishers, p. 209. ISBN 0-7668-0581-6. Consultat el 10 d'agost de 2008. «hard suction hose.»
  10. ↑ «FAQ's». Jerome Fire Equipment Co., Inc.. Archivat des de l'original, el 13 de maig de 2008. Consultat el 6 d'agost de 2008. "Suction gaskets have a flap on the outer rim, facing the outside. The coupling torque to assemble mating suction couplings is higher baix that these flaps on mating couplings llaure pressed together initially, sealing out the outside air, baix that the draft ca be started."
  11. ↑ «Manual: LDH Hard Suction Hose». Task Force Tips (21 de març de 2007). Archivat des de l'original, el 14 de novembre de 2006. Consultat el 6 d'agost de 2008.
  12. ↑ Stacey, John W. (2001). «Report of the Committee on Fire Hose». National Fire Protection Association. Archivat des de l'original, el 9 de juny de 2011. Consultat el 19 d'agost de 2009. "Positive pressure requirements for hard suction hose were deleted as using hard suction hose for positive pressures is not a practical application."
  13. ↑ (1888) The Goulds M'f'g. Co's. illustrated ...: catalogue and price list, of pumps, engines ..., The Goulds Mfg. Co., p. 177. Consultat el 30 d'agost de 2009.