Lymnaea stagnalis

Lymnaea stagnalis (Lymnaea stagnalis)

Lymnaea stagnalis, comunament denominat gran caragol d'estany, és una espècie de gran caragol d'aigua dolça, un molusc gasteròpode aquàtic pulmonado en la família Lymnaeidae. Limnaea stagnalis var. baltica Lindström, 1868: sinònim de Lymnaea stagnalis (Linnaeus, 1758)

Distribució

La distribució d'esta espècie és holártica. Està àmpliament distribuït i és comú en molts països i illes, incloent: Bèlgica, illes britàniques: Gran Bretanya i Irlanda, Canadà (província d'Alberta, vall d'Ottawa), Camboya, República Checa^[1] - preocupació menor (LC),^[2] Alemània - distribuït en tota Alemània pero en 2 estats en la llista roja (Rote Lliste BRD),^[3] Països Baixos,^[4] Polònia, Rússia, Eslovàquia,^[1] Suècia (Skåne), Suïssa, Ucrània. Estats Units (Utah) - Lymnaea stagnalis appressa.^[5]

Descripció de la closca

Archiu:Blotniarka stagnalis.jpg

Concha de Lymnaea stagnalis

La closca d'adult d'esta espècie medix entre 45 i 60 mm de llarc, i de 20 a 30 mm de diàmetro.

La closca té 4.5-6 volutes débilmente convexas. Les volutes superiors són puntagudes, l'última voluta es infla sobtadament, de modo que el seu diàmetro és molt major que el de les volutes superiors. El melic està tancat. Les closques són de color marró.^[6]

Sistema nerviós

Archiu:Lymnaea stagnalis central ring ganglia.jpg

Dissecció de l'anell central de ganglis de Lymnaea stagnalis. La barra d'escala és 1 mm.
LBuG i RBuG: ganglis bucals
LCeG i RCeG: ganglis cerebrals
LPeG i RPeG: ganglis pedal
LPIG i RPIG: ganglis de la pleura
LPaG i RPaG: ganglis parietals
VG: gangli visceral.

Lymnaea stagnalis és àmpliament utilisat per a estudiar temes d'aprenentage, memòria i neurobiología.^[7]

Lymnaea stagnalis té un sistema nerviós central relativament simple que consta d'un total de 20,000 neuronas, moltes d'elles identificables individualment, organisades en un anell de ganglis interconectados. La majoria de les neurones del sistema nerviós central de Lymnaea stagnalis són de gran tamany (diàmetro: fins a 100 μm), #lo que permet la dissecció electrofisiológica de les rets neuronals, #lo que ha permés analisar els mecanismes de funcionament de les rets neuronals que controlen comportaments relativament simples. tals com a alimentació, respiració, locomoció i reproducció. Els estudis que utilisen el sistema nerviós central de Lymnaea stagnalis com organisme modele també han identificat nous mecanismes celulars i moleculars en la regeneració neuronal, la formació de sinapsis, la plasticidad sináptica, l'aprenentage i la formació de la memòria, la neurobiología del desenroll i l'envelliment, el paper modulador de neuropéptidos, i les respostes adaptatives a l'estrés hipóxico.^[7]

Archiu:Lymnaea stagnalis 2.png

Lymnaea stagnalis en la posició de apareament típica d'esta espècie. El caragol superior està eixercitant el paper masculí (donant d'esperma), la seua prepucio blanc (orgue portador de pene, Pp) es pot vore insertat baix de la closca del receptor d'esperma, a on es troba l'obertura femenina. Durant l'inseminació, es transferixen els espermatozoides (de les vesícules seminals) i els líquits seminals (de la glándula prostàtica). Com es tracta de hermafroditas simultàneus, els rols sexuals poden intercanviar-se immediatament despuix.^[8]

Hàbitat

Este caragol solament habita en aigua dolça: preferix cursos d'aigua que fluïxen en velocitat reduïda, i cossos d'aigua queta.

Cicle de vida

Archiu:Potamogeton natans4 ies.jpg

Ous de Lymnaea stagnalis

Lymnaea stagnalis és una espècie hermafrodita simultànea i pot aparearse en el rol masculí i femení, pero dins d'una còpula solament es realisa un rol sexual al mateix temps.^[9] Lymnaea stagnalis realisa més inseminacions en grups més grans i preferixca inseminar parelles nóveles en lloc de parelles que li són conegudes. Eixa major motivació per a copular quan es troba una nova parella es coneix com efecte Coolidge i es va demostrar en hermafroditas per primera volta en 2007.^[9]

Paràsits

Lymnaea stagnalis és un hospedador intermig de:

Moliniella anceps (Molin, 1859) Hubner, 1939^[10]

Atres paràsits de Lymnaea stagnalis són:

Lymnaea stagnalis ha segut infectat de manera experimental en Elaphostrongylus rangiferi.^[13]

Referències

Este artícul incorpora text CC-BY-2.0 de les referències^[7]^[9] i text CC-BY-2.5 de la referència^[8]

↑ ^1,0 ^1,1 Plantilla:In lang Horsák M., Juřičková L., Beran L., Čejka T. & Dvořák L. (2010). "Komentovaný seznam měkkýšů zjištěných veu volné přírodě České a Slovenské republiky. [Annotated list of mollusc species recorded outdoors in the Czech and Slovak Republics]". Malacologica Bohemoslovaca, Suppl. 1: 1-37. PDF.
↑ Juřičková L., Horsák M. & Beran L. (2001) "Check-list of the molluscs (Mollusca) of the Czech Republic". Acta Soc. Zool. Bohem. 65: 25-40.
↑ Glöer P. & Meier-Brook C. (2003) Süsswassermollusken. DJN, 134 pp., p. 109, ISBN 3-923376-02-2.
↑ Plantilla:In lang Lymnaea stagnalis — Anemoon
↑ «Lymnaea stagnalis». Utah Division of Wildlife Resources. Archivat des d'el original, el 19 May 2017. Consultat el 19 May 2017.
↑ Animalbase (Welter-Schultes)
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 Feng Z-P., Zhang Z., Kesteren R. I. van, Straub V. A., Nierop P. van, Jin K., Nejatbakhsh N., Goldberg J. I., Spencer G. I., Yeoman M. S., Wildering W., Coorssen J. R., Croll R. P., Buck L. T., Syed N. I. & Smit A. B. (23 September 2009) "Transcriptome analysis of the central nervous system of the mollusc Lymnaea stagnalis". BMC Genomics 10: 451. doi:10.1186/1471-2164-10-451
↑ ^8,0 ^8,1 Koene J. M., Sloot W., Montagne-Wajer K., Cummins S. F., Degnan B. M., Smith J. S., Nagle G. T. & Maat A. ter (2010). "Male Accessory Gland Protein Reduïxes Egg Laying in a Simultaneous Hermaphrodite". PLoS ONE 5(4): i10117. doi:10.1371/journal.posa.0010117.
↑ ^9,0 ^9,1 ^9,2 Koene J. M. & Maat A. T. (6 November 2007) "Coolidge effect in pond snails: male motivation in a simultaneous hermaphrodite". BMC Evolutionary Biology 7: 212. doi:10.1186/1471-2148-7-212
↑ Kudlai O. S. (2009). "The discovery of the intermediate host for the trematode Moliniella anceps (Trematoda, Echinostomatidae) in Ukraine". Vestnik zoologii 43(4): i-11–i-13. doi:10.2478/v10058-009-0014-x.
↑ Leicht K. & Seppälä O. (2014). "Infection success of Echinoparyphium aconiatum (Trematoda) in its snail host under high temperature: role of host resistance". Parasites & Vectors 7:192. doi:10.1186/1756-3305-7-192.
↑ ^12,0 ^12,1 ^12,2 ^12,3 ^12,4 ^12,5 Soldanova M., Selbach C., Sures B., Kostadinova A. & Perez-del-Om A. (2010). "Larval trematode communities in Radix auricularia and Lymnaea stagnalis in a reservoir system of the Ruhr River". Parasites & Vectors 2010, 3: 56. doi:10.1186/1756-3305-3-56.
↑ Skorping A. (1985). "Lymnea stagnalis as experimental intermediate host for Elaphostrongylus rangiferi". Zeitschrift fur Parasitenkunde 71: 265-270.

Enllaços externs

Lymnaea stagnalis at Animalbase taxonomy,short description, distribution, biology,status (threats), images

Hoffer J. N. A., Ellers J. & Koene J. M. (2010). "Costs of receipt and donation of ejaculates in a simultaneous hermaphrodite". BMC Evolutionary Biology 10: 393. doi:10.1186/1471-2148-10-393.
Lymnaea - Scholarpedia article
https://web.archive.org/web/20090925182719/http://www.lymnaea.org/ - Lymnaea stagnalis Sequencing Consortium
Arnaud Giusti, Pierre Leprince, Gabriel Mazzucchelli, Jean-Pierre Thomé, Laurent Lagadic, Virginie Ducrot, Célia Joaquim-Just : Proteomic Analysis of the Reproductive Organs of the Hermaphroditic Gastropod Lymnaea stagnalis Exposed to Different Endocrine Disrupting Chemicals; PLOS|ONE November 19, 2013
Este artícul conté una traducció derivada de «Lymnaea stagnalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Horsák_2010-1] 1,0 ^1,1 Plantilla:In lang Horsák M., Juřičková L., Beran L., Čejka T. & Dvořák L. (2010). "Komentovaný seznam měkkýšů zjištěných veu volné přírodě České a Slovenské republiky. [Annotated list of mollusc species recorded outdoors in the Czech and Slovak Republics]". Malacologica Bohemoslovaca, Suppl. 1: 1-37. PDF.

[2] Juřičková L., Horsák M. & Beran L. (2001) "Check-list of the molluscs (Mollusca) of the Czech Republic". Acta Soc. Zool. Bohem. 65: 25-40.

[3] Glöer P. & Meier-Brook C. (2003) Süsswassermollusken. DJN, 134 pp., p. 109, ISBN 3-923376-02-2.

[4] Plantilla:In lang Lymnaea stagnalis — Anemoon

[l-s-appressa-5] «Lymnaea stagnalis». Utah Division of Wildlife Resources. Archivat des d'el original, el 19 May 2017. Consultat el 19 May 2017.

[6] Animalbase (Welter-Schultes)

[Feng_2009-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 Feng Z-P., Zhang Z., Kesteren R. I. van, Straub V. A., Nierop P. van, Jin K., Nejatbakhsh N., Goldberg J. I., Spencer G. I., Yeoman M. S., Wildering W., Coorssen J. R., Croll R. P., Buck L. T., Syed N. I. & Smit A. B. (23 September 2009) "Transcriptome analysis of the central nervous system of the mollusc Lymnaea stagnalis". BMC Genomics 10: 451. doi:10.1186/1471-2164-10-451

[Koene_2010-8] 8,0 ^8,1 Koene J. M., Sloot W., Montagne-Wajer K., Cummins S. F., Degnan B. M., Smith J. S., Nagle G. T. & Maat A. ter (2010). "Male Accessory Gland Protein Reduïxes Egg Laying in a Simultaneous Hermaphrodite". PLoS ONE 5(4): i10117. doi:10.1371/journal.posa.0010117.

[Koene_2007-9] 9,0 ^9,1 ^9,2 Koene J. M. & Maat A. T. (6 November 2007) "Coolidge effect in pond snails: male motivation in a simultaneous hermaphrodite". BMC Evolutionary Biology 7: 212. doi:10.1186/1471-2148-7-212

[10] Kudlai O. S. (2009). "The discovery of the intermediate host for the trematode Moliniella anceps (Trematoda, Echinostomatidae) in Ukraine". Vestnik zoologii 43(4): i-11–i-13. doi:10.2478/v10058-009-0014-x.

[11] Leicht K. & Seppälä O. (2014). "Infection success of Echinoparyphium aconiatum (Trematoda) in its snail host under high temperature: role of host resistance". Parasites & Vectors 7:192. doi:10.1186/1756-3305-7-192.

[Soldanova_2010-12] 12,0 ^12,1 ^12,2 ^12,3 ^12,4 ^12,5 Soldanova M., Selbach C., Sures B., Kostadinova A. & Perez-del-Om A. (2010). "Larval trematode communities in Radix auricularia and Lymnaea stagnalis in a reservoir system of the Ruhr River". Parasites & Vectors 2010, 3: 56. doi:10.1186/1756-3305-3-56.

[13] Skorping A. (1985). "Lymnea stagnalis as experimental intermediate host for Elaphostrongylus rangiferi". Zeitschrift fur Parasitenkunde 71: 265-270.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]