Lunamoto

Lunamoto

Els lunamotos o lunomotos són moviments sísmics llunars que es generen a una profunditat d'entre 600 i 1000 quilómetros, i el seu número ronda els 3000 a l'any.

S'han classificat tres classes distintes de lunamotos: per impactes de bòlits, naturals i induïts artificialment.

Dels primers podem destacar l'ocorregut en juliol de 1972, i produït per un objecte d'aproximadament 1000 quilograms de pes.

Els sismómetros llunars, deixats per les missions Apolo, han registrat senyals que mostren impactes meteóritos de l'orde de 70 a 150 a l'any, en unes masses variables entre els 100 grams fins a la tonellada de pes.

Els lunamotos artificials o induïts, han segut causats per l'home en el seu estudi de l'orige i génesis llunar. Es generen per mig de l'explosió de càrregues en la superfície del nostre satèlit, o per mig de l'impacte d'objectes en la Lluna com el llançament controlat de sondes o fases inútils de vehículs espacials contra el sol.

Els naturals són aquells produïts per la pròpia geologia llunar, causats pel reacomodamiento intern de la Lluna degut a que l'òrbita d'esta no és un círcul perfecte, ya que presenta una excentricitat, distinguint-se els profunts, generats per les marees, i els superficials l'orige dels quals és l'expansió i contracció de les roques superficials produïdes pel calfament del Sol.

Els lunamotos naturals tenen el seu orige en l'interior del globo llunar, havent-se detectat de l'orde de 4 per semanes encara que cap d'ells ha sobrepassat els 2 graus en l'escala de Richter, pràcticament imperceptible per l'home.

Els focs d'una tercera part d'estos sísmos, es localisen en una decena de punts del globo llunar, tenint la mitat d'ells un foc comú situat a 800 metros de profunditat, baix un chicotet massiç montanyós que separa les mars Nubium i Humorum.

Els epicentre fins ara localisats se situen a lo llarc de dos llínees d'uns 2000 quilómetros de llarc, una de les quals està situada aproximadament a l'altura del meridià 30ºW, i l'atra orientada en direcció SW-NE.

Una atra particularitat curiosa dels lunamotos, és la de produir-se sobretot durant la semana que correspon al pas de la Lluna per la seua perigeo, evidenciant aixina que estos moviments són favorits per la marea que provoca l'atracció terrestre, i que en eixa fase d'acostament màxim es traduïx en una ona d'aproximadament 50 cm d'amplitut que es propaga per la corfa llunar.

Els lunamotos tenen una magnitut màxima de 5 en l'escala Richter i d'esta classe solament ocorren una volta a l'any aproximadament.