Lonsdaleíta

La lonsdaleíta és un alótropo hexagonal de carbono trobat en meteorits, en una forma semblant al diamant, no obstant hexagonal (polimorfo).

Es va descobrir per primera volta en 1967 en el cràter de meteorit del Canó del Diable en Arizona, en cristals microscòpics associats al diamant en restants de meteorit. Es creu que en l'impacte del meteorit en grafit contra la terra, la calor i l'energia de l'impacte puguen transformar el grafit en diamant mantenint la seua estructura hexagonal. Va ser nomenat en reconeiximent de la cristalógrafa britànica Kathleen Lonsdale (1903-1971).

És de color negre, lluentor diamantínico, configuració pseudocúbica, octaèdrica. Difracció 2.06,2.19,1.26. a=3 b=0 c=4 α=0° β=0° γ=0° Z=4

Trobada en Tunguska, Rússia i en atres impactes de meteorits.

Apareix en resultats d'estudis eixecutats en febrer del 2009, que la lonsdaleíta seria un 58% més dura que el diamant. Seria, per tant, un dels materials més durs presents en la naturalea, junt al nitrur bórico de Wurtzita (wBN), producte de les pressions en erupció volcàniques.