Logogramas Kaidā
(de Sasamori, 1893)
L'escritura Kaidā (endónimo ryukyuano yonaguni: Kaidā dī / カイダーディー; transcrito al japonés: Kaidā ji / カイダー字) és un sistema d'escritura de procedència desconeguda, una volta utilisat en les illes Yaeyama i en Yonaguni, l'illa més al suroest de les illes Ryukyu en Japó.
Varen ser utilisats principalment junt en la numeració Suzhou per als registres econòmics: imposts, transaccions comercials, els rendiments dels cultius i la peixca, i similars.[1] Durant l'era Meiji varen ser usats per a les publicacions en les escoles primàries;[2] estos eren evidentment lo prou precisos com per a fer correccions als anuncis oficials. Encara que alguns registres d'imposts Kaidā en fusta són preservats en el Museu Nacional d'Etnologia, la gran majoria es va perdre o va descartar a lo llarc dels anys, sobretot aquells que estan escrits en materials com a fulls. Actualment s'utilisen en Yonaguni i Taketomi per a art folklòric, camisetes i atres productes, més pel seu valor artístic que com un sistema d'escritura o registre. Les distincions que eren opcionals en l'idioma yonaguni es varen reflectir en l'escritura de kaidā, ya que hi ha glifos separats per a distincions comercialment important com a egua (mīnma) i semental (biginma).
Història
[editar | editar còdic]El primer autor no yaeyamano en fer comentaris sobre l'escritura kaidā va ser Gisuke Sasamori (笹森 儀助?), que va deixar còpies de varis texts breus kaidā en el seu Nantō Tanken (南島探検? Exploració de les Illes del Sur), un registre de la seua visita en 1893 a Okinawa, en la que també menciona el treball forçat impost als isleños pel règim. Al mateix temps, el japonólogo britànic Basil Chamberlain va visitar Shuri en l'illa de Okinawa i, si ben no va poder alcançar les illes Yaeyama, va copiar alguns caràcters kaidā i els va reproduir en Luchu Islands and Their Inhabitants, publicat en la Anthropological Journal of Great Britain and Northern Ireland.
En 1915 el professor de matemàtica Kiichi Yamuro (矢袋喜一?) va incloure més eixemples d'escritura kaidā, cuerdo barazan de conteo per nucs, i paraules de números locals (junt en una reproducció dels archius de Sasamori) en el seu llibre Les matemàtiques de l'antiga Ryukyu (琉球古来の数学 Ryūkyū korai no sūgaku?). En eixe moment l'escritura kaidā encara seguia en us diari, pero el —en eixe moment— antropòlec Tadao Kawamura (河村 只雄?) va fer el seu estudi antropològic de les illes en 1940, l'imposició del idioma japonés es va accelerar i l'escritura kaidā estava en decliu.
En 1903, en l'abolició de l'impost per càpita, el principal ímpetu per a l'escritura kaidā havia segut eliminat, pero va sobreviure en la forma d'un manteniment de registres personals, i inclús en l'enviament de paquets (Kawamura 1941). En la década de 1930 l'imposició de l'idioma japonés es va fer més estricta, en les infames targetes de dialecte que duyen penjades al voltant dels colls dels chiquets que insistien en usar l'idioma local, i l'escritura kaidā va començar a desaparéixer. Hui en dia només uns pocs vells residents de les illes Yaeyama poden recordar l'us actiu de l'escritura kaida, i els registres estan sent duts des de llavors varen canviar al sistema japonés.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hagio, 2009, pp. 2-3.
- ↑ «カイダ文字» (en japonés). wonder-okinawa.jp. Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2010. Consultat el 25 de juny de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Okinawa Prefectural Museum.Consultat el 25 de juny de 2013.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Logogramas Kaidā» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.