Lofóforo
El lofóforo (de lophos, cresta i phoreus, portador) és l'orgue típic dels lofoforados, un chicotet conjunt de talls d'animals bilaterals celomados. És una estructura en forma de corona o ferradura proveïda de numerosos tentàculs ciliats que rodegen la boca, pero no l'ano. La vibració dels cilios provoca una corrent d'aigua que atrauen les partícules suspeses en l'aigua cap als tentàculs, a on són retingudes i conduïdes a la boca. Este tipo d'alimentació es coneix en el nom de suspensívora. Els tentàculs contenen una prolongació del celoma. Açò indica que no està exclusivament dedicat a l'alimentació, sino que també ajuda en l'intercanvi gaseós, ya que no existixen estructures respiratòries especialisades.
Els talls que posseïxen este orgue són els braquiópodos, briozoos i foronídeos que constituïxen el clado Lophophorata. Atres talls com els entoproctos i ciclioforos tenen una corona tentacular ciliada similar a un lofóforo pero és molt diferent posat a que la seua corona tentacular no s'ajusta a les característiques d'un autèntic lofóforo, ya que a diferència d'est, la corona tentacular rodeja tant la boca com l'ano i les corrents alimentàries són justament opostes. Ademés l'alimentació es realisa per filtració en contraposició en els lofoforados que són suspensívoros. Segons este punt de vista les seues similituts d'apariència són degudes a l'evolució convergent.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lofóforo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.