Lockheed X-17

El X-17 va ser un vehícul de proves nortamericana utilisat durant els anys 1950 per a estudiar el problema de la reentrada atmosfèrica simulant les altes velocitats implicades en una reentrada.

Es tractava d'una eixida de tres etapes propulsado per combustible sòlit. La primera etapa elevava l'eixida fins a una altura de 27 km, despuix de lo que el restant del vehícul ascendia per inèrcia fins als 160 km, moment en que l'eixida girava sobre sí mateixa per a apuntar cap a terra, encenent-se la segona etapa i despuix la tercera, alcançant velocitats de fins a Mach 14,5, que es traduïx en 17.750 km/h, és dir 11.100 mph.

Va volar 26 voltes en l'àmbit dels estudis de reentrada, l'última en març de 1957. Va ser usat també en l'operació Argus, elevant les tres càrregues nuclears que varen detonar a gran altura, en 1958 en l'Atlàntic sur.

Especificacions

Apogeu: 500 km Espente en envolament: 220 kN Massa total: 3400 kg Diàmetro: 0,79 Llongitut total: 12,3 m

Referències

Wade, Mark (2008). «X-17» (en anglés). Consultat el 18 de setembre de 2008.