Lobivia tegeleriana
Echinopsis tegeleriana és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. És endèmica Perú, específicament dels departaments de Lima, Junín, Huancavelica i Ayacucho.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinopsis tegeleriana és una espècie de cactus que creix de forma solitària, encara que en ocasions pot formar menuts grups. Presenta un sistema radicular ben desenrollat, en una raïl pivotante de gran tamany. El cos és globoso, de color vert, i alcança fins a 9 cm de diàmetro.
El talle mostra al voltant de 16 costelles clarament dispostes en espiral, en tubèrculs ben marcats i de forma similar a una astral. Sobre les costelles es distribuïxen areolas allargades, separades entre sí fins a 1,7 cm; de cada areola sorgixen entre 10 i 12 espines llaugerament curvades, de color córneo en la punta més obscura. Estes espines medixen entre 1 i 2 cm de llongitut, i la més llarga pot presentar forma ganchuda.
Les flors apareixen en posició lateral i mostren una coloració variable que va del roig al taronja o al groc, en la gola de tons rosat-anaranjados. Alcancen fins a 4 cm de llongitut i presenten segments del periant relativament curts en comparació al tubo floral.
Despuix de la floració es desenrollen fruts globosos, de color vert, en pell fina i polpa sucosa, que solen tornar-se espinosos en madurar i alcancen fins a 2,5 cm de diàmetro.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en Perú, específicament en els departaments de Lima, Junín, Huancavelica i Ayacucho. Es desenrolla principalment en biomas desérticos o de xara seca, a altituts superiors dels 3000 m s. n. m.[1][2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Lobivia tegeleriana publicada en 1936 pel botànic alemà Curt Backeberg en la revista ilustrada Jahrbuch der Deutschen Kakteen-Gesellschaft 1: 82.[3]
Més vesprada, el botànic britànic David Richard Hunt va traslladar l'espècie al gènero Echinopsis, per lo que va passar a cridar-se Echinopsis tegeleriana. Va registrar estos canvis en la revista científica Bradleya 5: 92, publicada en 1987.[2][4]
- Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als tallos globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[5]
- tegeleriana: epítet otorgat en honor a Wilhelm Tegeler, que va ser Conseller de govern d'Hamburc (Alemània).[6][7]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que, en térmens generals, no enfronta actualment un risc elevat d'extinció i les seues poblacions es consideren relativament estables. Ademés l'espècie no està exposta a cap amenaça important.[8]
Usos
[editar | editar còdic]Echinopsis tegeleriana es cultiva principalment com planta ornamental. És una espècie de creiximent estival fàcil de cultivar i posseïx una raïl pivotante prou gran, per lo que requerix una test profunda en un substrat mineral que drene molt be.
Durant l'estiu es deu regar de manera regular, evitant l'excés, i mantindre el substrat sec en hivern. En estiu es recomana abonar en un fertilisant ric en potassi. La planta deu transplantar-se cada any fins a alcançar un tamany considerable; despuix, transplantar-la cada dos o tres anys és suficient. El transplant és més recomanable al final de l'hivern, encara que es pot realisar en atres époques. No es deu regar durant un parell de semanes despuix del transplant per a minimisar el risc de pudrición de les raïls per possibles trencaments, i este procediment favorix el creiximent dels tallos.
L'espècie tolera prou el fret si el substrat permaneix sec, resistint temperatures de fins a -5 °C. En exteriors necessita bo allumenament, podent situar-se a ple sol o en semisombra durant l'estiu, i en interiors requerix llum intensa i una miqueta de sol directe. La propagació es realisa per mig de llavors, esgalls o esquejes, ya que rara volta produïx hijuelos.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en en), Ulmer, p. 246. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 2,0 2,1 «Echinopsis tegeleriana (Backeb.) D.R.Hunt | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-22.
- ↑ «Lobivia tegeleriana Backeb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-22.
- ↑ «Echinopsis tegeleriana | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-22.
- ↑ «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ «Echinopsis tegeleriana» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-22.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 236. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Echinopsis tegeleriana: Ostalaza, C., Càceres, F. & Roque, J.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152149A121460957».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152149A121460957.en.Consultat el 2025-12-22.
- ↑ «Echinopsis tegeleriana var. akersii». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinopsis tegeleriana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.