Lluna de la collita

La lluna de la collita és la lluna plena més pròxima al equinoccio otoñal, que ocorre en l'hemisferi boreal en o entorn al 23 de setembre, i en l'hemisferi austral en o entorn al 21 de març. Les seues característiques físiques - hora d'eixida, camí a través del cel - són similars a les de la lluna del caçador.

Erro al crear miniatura:

Image de la «Lluna de la collita».

Temps d'aparició

Erro al crear miniatura:

Gràfic mostrant la diferència en el hora d'eixida de la lluna des d'una posició en latitut 41 Nort o Sur.

Tots els plenilunios tenen característiques pròpies basades fonamentalment en la posició de l'eclíptica en el cel en l'época de l'any en que són visibles.

Els plenilunios de setembre, octubre i novembre, vists des del hemisferi boreal - que corresponen als plenilunios de març, abril i maig vistes des del hemisferi|hemisferi austral - són ben coneguts en el folclore del cel.

Tots els plenilunios ixen entorn a el hora de la posada de sol. No obstant, encara que la lluna retarda cada dia la seua eixida respecte a el hora del dia anterior un promig de 50 minuts a lo llarc del cicle anual, la llunes de «Collita» i «Caçador» són especials perque en eixes dates el retart alcança el seu mínim.

Vista des de 41 graus latitut nort o sur, la lluna retarda la seua eixida menys de mija hora durant els dies anteriors i posteriors a les llunes de collita i del caçador, llimitant aixina el lapsus de temps en el que la terra permaneix en l'obscuritat. A majors latitut, el retart és encara menor, provocant l'apariència de que la lluna ix a la mateixa hora durant varis dies consecutius.

La raó d'este retart mínim en época de la lluna de collita i la lluna del caçador és que l'eclíptica - el pla de l'òrbita terrestre entorn al sol - forma un estret àngul sobre el horisó en les vespradetes otoñales. La lluna de collita pot produir-se abans o despuix del equinoccio otoñal. Es tracta simplement del plenilunio més pròxim a este equinoccio. Aproximadament un any de cada quatre ocorre en octubre, depenent dels cicles de la lluna.

Entre els anys 1900 al 2011, la lluna de collita cau el 7 d'octubre en 1930, 1949, 1987, 2006, i el 8 d'octubre en 1911.

Apariència

L'apariència d'estes llunes, més gran de lo habitual i d'una tonalitat dorada, groguenca o rojosa, és el resultat de la seua posició propenca a el horisó. En esta situació, la llum provinent d'un astre travessa una cantitat molt major d'atmòsfera, que dispersa el component blau, permetent el pas en llínea recta al component rojós fins a l'ull de l'observador. A este efecte se li coneix com Dispersió de Rayleigh.

Ademés, el seu major tamany aparent és resultat de la cridada 'ilusió llunar', de caràcter sicològic, i afecta a qualsevol objecte que es trobe baix en el horisó.