Leonardo da Vinci
Autorretrat
Informació personal
Mort: Castell de Clos-Lucé, França, 2 de maig de 1519
Nacionalitat: República de Florencia
Informació professional
Família
Leonardo di ser Piero da Vinci o Lleonart da Vinci (Anchiano, Itàlia, 15 d'abril de 1452 - † Castell de Clos-Lucé, França, 2 de maig de 1519) fon un arquitecte, escultor, pintor, inventor, músic, ingenier i l'home del Renaiximent per excelència. Humaniste de primera llínea, està àmpliament considerat com un dels més grans pintors de tots els temps i potser la persona en més variats talents de l'història.
Freqüentment descrit com un arquetip i símbol de l'home del Renaixença, geni universal, ademés de filòsof humaniste la curiositat infinita de la qual solament pot ser equiparable a la seua capacitat inventiva, Leonardo da Vinci és considerat com un dels més grans pintors de tots els temps i, provablement, és la persona en el major número de talents en múltiples disciplinas que mai ha existit. Com a ingenier i inventor, Leonardo desenrollà idees molt alvançades al seu temps, tals com el helicòpter, el carro de combat, el submarí i el automòvil. Molt pocs dels seus proyectes varen aplegar a construir-se (entre ells la màquina per a medir el llímit elàstic d'un cable),[Nota 1] posat que la majoria no eren realisables durant eixa época.[Nota 2] Com a científic, Leonardo da Vinci va fer progressar molt el coneiximent en les àrees de anatomia, la ingenieria civil, la òptica i la hidrodinàmica.
La seua associació històrica més famosa és la pintura, sent dos de les seues obres més célebres, La Gioconda i L'Últim Sopar, copiades i paròdiades en vàries ocasions, de la mateixa manera que el seu dibuix de l'Home de Vitruvi, que aplegaria a ser représ en numerosos treballs derivats. No obstant, únicament es coneixen unes vint de les seues obres, degut principalment als seus constants (i a voltes desastrosos) experiments en noves tècniques i a la seua inconstància crònica.[Nota 3] Este reduït número de creacions, junt en els seus quaderns que contenen dibuixos, diagrames científics i reflexions sobre la naturalea de la pintura, constituïxen un llegat per a les successives generacions d'artistes, aplegant a ser igualat únicament per Miguel Ángel.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Alguns dels invents més pràctics de Leonardo da Vinci s'exposen en estat de funcionament en els museus.
- ↑ La visió científica moderna de la metalúrgia i de la ingenieria es trobava en estat embrionari en l'época de la Renaixença.
- ↑ Quinze és la sifra acceptada per la majoria dels historiadors de l'art. L'atribució d'atres obres a Leonardo da Vinci encara està subjecta a debat.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Capra, Fritjof. La Ciencia de Leonardo, Anagrama, 2008, ISBN 978-84-339-6278-2
- Clark, Kenneth. Leonardo de Vinci, International Book Creation (1968) ISBN 978-84-7113-007-5
- Freud, Sigmund, Un recuerdo de infancia de Leonardo de Vinci, 1910
- Giuseppe Bossi, Del Cenacolo di Leonardo, Libri Quattro, Milán, 1810
- Paul Valéry, Introduction à la méthode de Léonard de Vinci, Gallimard, París, 1894
- Sophie Chauveau, Léonard de Vinci, Biographie, 279 pp., Gallimard, col. Folio Biographie (ISBN 978-2-07-034159-7)