Llei d'Immigració Amerasiática
La Llei d'Immigració Amerasiática (en inglés: Amerasian Homecoming Act) va ser una Llei del Congrés dels Estats Units que va otorgar un estatus preferencial d'immigració als fills naixcuts en Vietnam de pares nortamericans. La Llei d'Immigració Amerasiática va ser redactada en 1987, aprovada en 1988 i implementada fins a 1989.[1] La llei va incrementar l'immigració de amerasiáticos vietnamites als Estats Units, ya que permetia als solicitants establir una identitat de raça mixta únicament per la seua apariència. Ademés, la Llei d'Immigració Amerasiática va permetre que els chiquets amerasiáticos i els seus familiars directes reberen beneficis de refugiat.[2] Aproximadament 23,000 amerasiáticos i 67,000 dels seus familiars varen ingressar als Estats Units baix esta llei.[3] Encara que la Llei d'Immigració Amerasiática va ser el programa més exitós en traslladar chiquets amerasiáticos vietnamites als Estats Units, no va ser el primer intent del govern nortamericà. Ademés, la llei va enfrontar fallos i controvèrsia sobre els refugiats que incloïa i els que no, ya que solament permetia als chiquets amerasiáticos vietnamites, excloent a atres nacions del surest asiàtic a on els Estats Units també varen tindre forces durant la guerra.
Context
[editar | editar còdic]En abril de 1975, el govern de Vietnam del Sur, respalat pels Estats Units, va caure davant les forces nortevietnamitas. Els refugiats de Vietnam varen començar a aplegar als Estats Units baix programes governamentals.[4] En 1982, el Congrés dels Estats Units va aprovar la Llei d'Immigració Amerasiática (PL 97-359).[5] La llei va priorisar l'immigració als Estats Units de fills de ciutadans nortamericans, incloent aquells de Coreja, Laos, Camboya, Vietnam i Tailàndia. No obstant, la llei no permetia l'immigració de mares o germanastres, solament dels chiquets amerasiáticos. Generalment, els amerasiáticos devien coordinar en els seus pares nortamericans per a obtindre una visa, la qual cosa representava un desafiu, ya que alguns pares no sabien que tenien fills i molts no desijaven reconéixer-los.[6] Si els chiquets amerasiáticos no tenien documentació del seu pare nortamericà, podien ser examinats per un grup de meges per a determinar característiques físiques «americanes».[7] Ademés, ya que els governs d'Estats Units i Vietnam no tenien relacions diplomàtiques, la llei no podia aplicar-se als chiquets amerasiáticos vietnamites.[5] En essència, la Llei d'Immigració Amerasiática va fer poc pels chiquets amerasiáticos en general i encara menys pels vietnamites.
Com una forma d'abordar als chiquets amerasiáticos vietnamites, el govern nortamericà va permetre una atra via per a que els fills naixcuts en Vietnam de soldats nortamericans aplegaren als Estats Units. Els chiquets serien classificats com immigrants, pero també serien elegibles per a rebre beneficis de refugiat.[4] Els governs d'Estats Units i Vietnam varen establir el Programa d'Eixida Ordenada (ODP, per les seues sigles en anglés). El programa estava estajat en l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). El ODP va crear un sistema per a que els soldats survietnamitas i atres persones conectades en l'esforç bèlic nortamericà pogueren emigrar de Vietnam als Estats Units.[4] Inicialment, els chiquets amerasiáticos devien tindre documentació dels seus pares nortamericans per a obtindre una visa, pero el programa eventualment es va ampliar a individus que no tenien documentació sòlida.[5] El Programa d'Eixida Ordenada va traslladar a al voltant de 6,000 amerasiáticos i 11,000 familiars als Estats Units.[4]
Promulgació
[editar | editar còdic]El 6 d'agost de 1987, el representant Robert J. Mrazek [D-NY-3] va presentar el Proyecte de Llei d'Immigració Amerasiática (H.R. 3171). El proyecte va ser copatrocinado per 204 representants nortamericans (154 demócrates, 49 republicans i 1 independent).[8] La llei va ser aprovada el 21 de març de 1988 i va permetre als amerasiáticos vietnamites naixcuts entre l'1 de giner de 1962 i l'1 de giner de 1976 solicitar vises d'immigrant fins al 21 de març de 1990.[5] Ademés, la llegislació va eliminar quotes d'immigració i va reduir barreres llegals per a l'immigració de amerasiáticos vietnamites.[4] Com a resultat de la llei, al voltant de 20,000 chiquets amerasiáticos varen abandonar Vietnam. Abans de la Llei d'Immigració Amerasiática, molts chiquets amerasiáticos enfrontaven prejuïns en Vietnam, a voltes referits com bùi đời («la pols de la vida» o «fem»).[4] No obstant, despuix de la llei, molts d'estos chiquets varen ser cridats «fills dorats», ya que no solament podien traslladar-se als Estats Units, sino també les seues famílies.[4] La llei va permetre que el cònjuge, fill, mare o el parent més propenc del chiquet amerasiático emigrara.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Asian-Nation : Asian American History, Demographics, & Issues :: Vietnamese Amerasians in America
- ↑ Daniels, Roger, i Otis L. Graham. Debating American Immigration, 1882--present. Lanham, Md.: Rowman & Littlefield Publishers, 2001.
- ↑ «[1]». Consultat el 25 de setembre de 2025.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Bankston, Carl L. (2012). «Amerasian Homecoming Act of 1988», Encyclopedia of Diversity in Education. doi:10.4135/9781452218533.n34. ISBN 9781412981521.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 "History of U.S. Response to Amerasians." University of Califòrnia Calisphere. 1 de giner de 2011.
- ↑ Yarborough, Trin. 2005. Surviving twice: Amerasian children of the Vietnam War. Washington, D.C.: Potomac Books.
- ↑ Hoang Chuong, Chung. "The Amerasians from Vietnam: A Califòrnia Study." Bilingual Education Office Califòrnia Department of Education, 1994. https://renincorp.org/other-publications/handbooks/amerasn.pdf.
- ↑ 8,0 8,1 "H.R.3171 – Amerasian Homecoming Act." Library of Congress. https://www.congress.gov/bill/100th-congress/house-bill/3171.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ley de Inmigración Amerasiática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.